Ajuntament d'Algemesí - 2001 - Algemesí
Nostra muixeranga
Fa deu anys, l'amic Cabrera
fou motiu d'un homenatge
pel mig segle que ja era
muixeranguero de classe.
No li minvava il·lusió
desenganys ni discrepàncies
i ell amb paciència i tesó
salvava les diferències.
Cinquanta anys sens un sol bache
dirigint la muixeranga
fou premi a la constància
el motiu de l'homenatge.
Tingué lloc sent l'escenari
el Club Nàutic, vora mar,
centre famós culinari:
Per l'hivern, un dia clar.
Ens mostràvem satisfets
homenatjant a Cabrera
per la bona sementera
que pels anys havia fet.
Creava muixerangueros
amb elements nous tot l'any
arengant-los i dient-los:
Atenció, xiquet, i avant!!!
El muixeranguero adient
deu ser jove i ben bragat
que és un joc per a valents
el nostre ball celebrat.
Nits de setmanes senceres...
—Xiquets, poseu atenció!
Eixos peus i mans, lleugeres,
doneu ritme i perfecció!...
Malgrat els molts pelendengues
si s'oïa la dolçaina
el set i huit de Setembre
mai falla la muixeranga.
Tractava els muixerangueros
carinyós o a marmolons
i si feien mala lletra
amollava un rebotons!...
En redoblar el tabal
convidava a fer l'alta
i com una serpentina
pujava amunt la dolçaina.
Era encara un xiconet
i a l'assaig mai no mancava.
Vestit d'àngel, ja duret,
al cimal alçà la cama.
Al pas de la processó
quan els aplausos oïa
Cabrera ple d'emoció
igual plorava que ria.
De xicon, jove o major
mentrestant estigué en vida
com cosa pròpia sentia
per la muixeranga amor.
Pel segle passat, es conta,
hi hagué un any dos muixerangues
i com eixiren de contra
feren belles filigranes.
Al mes alt de la veleta
nugà Enric el mocador
i alçà allí dalt la cameta
omplint la gent d'estupor.
Molts anys lligat al penell
el mocador estigué
per donar fe que fou ell
el més valent i seré.
Ha faltat l'amic Cabrera
deixant records i enyorança.
L'afició muixeranguera
cantarà d'ell la lloança.
Com siga, la muixeranga
ha de tornar als bons temps
i han de tocar forts i plens
el tabal i la dolçaina.