Òmnium Cultural (Figueres), 2004
Sonet a una nena que es diu Ia
Tens en cada ull una oliva madura,
cada una et brilla plena de neguit
i sembles tota tu de confitura
i tot en tu és gràcilment petit.
Mentre mous com les flors cap i cintura
amb aire un si és no és desvergonyit,
la teva pell morena com fulgura
entre els quatre parracs del teu vestit!
I quan em mires i les mans ajuntes
amb una enfilerada de preguntes
el cistellet dels llavis vas omplint.
Cada resposta meva et reconforta
et dibuixa un camí, t'obre una porta,
i t'ajuda a sortir del laberint.
Margarides
Margarides, ulls oberts
que floriu sobre els prats verds,
mai no us canseu d'estar soles,
però així que el sol es pon
teniu son
com a bones camperoles.
Encatifeu el camí
que de vosaltres s'ufana
i no us canseu de florir
al damunt de l'herba blana.
Al matí us desperta l'aire
i la rosada us distreu...
Si l'abella us fa un desaire
i no us vol donar l'adéu,
no us en sàpiga pas greu
o no us en sàpiga gaire.
Feu tant goig quan sou florides
amb l'ull ben esbatanat!
Més com no sou presumides,
margarides,
com que us manca vanitat
ningú no us cull ni us enveja,
ni us vol portar sobre el pit
la noieta que festeja.
Entre el pare i la mare
Si amb la mare vaig al mar
m'agrada jugar amb l'escuma,
fer barquetes de paper
i castells de sorra bruna.
Si amb el pare vaig al camp
veig gossos movent la cua,
sargantanes i esquirols,
i serps que van corre-cuita.
La mare em canta cançons,
el pare llegeix i fuma,
la mare no em renya mai,
el pare si em renya, juga.
El pare m'ho conta tot,
la mare sempre m'ajuda,
el pare és un raig de sol
i la mare un raig de lluna.
La guilla
És del bosc, no de les jungles,
i valenta entre els valents;
els rocs li esmolen les ungles,
arrels i escorces, les dents.
Si per atzar s'insinua
la peça que bota al lluny,
se li cargola la cua
com la falç del mes de juny.
Cada nit va de cacera
fins a la porta d'un mas,
prou lladra el gos dintre l'era,
la guilla no li'n fa cas.
Va de dret a les vermelles
crestes del gall temptador?
Mou el morro i les orelles
ensumant qualque fortor?
Remunta d'un bot, amb traça,
el filat del galliner,
entra al clos i n'arrabassa
gallina o polla. És balder
que espeternegui la peça
o baladregi a desdir,
traspassa el filat de pressa.
Qui la podria seguir?
Les potes llisquen alades
sens trobar repòs ni punt,
socs i penyes i brancades
semblen dir-li: Amunt, amunt!
Quan és als cims, mentre l'astre
de la nit, cia el llagut,
s'entaula i no deixa rastre
de la presa que s'ha endut.
L'endemà tothom rondina.
Ha nevat sobre el quintar!
Neu de plomes de gallina
que amb el vent ha de volar.
Mimoses
Ran de la muntanya hi ha
un incendi de mimoses!
Quan més les abranda el vent,
més obertes i més grogues.
Si els brancs escampen el sol,
els poms enlairen aromes;
si l'aire les fulles mou,
sovint els ocells s'hi gronxen.
No cal pas apagar el foc
d'unes flames que s'arboren
amb el goig d'anar escampant
l'incendi de les mimoses!