Ajuntament de Pedreguer (Pedreguer), 2003
Cançó de pluja
De tot el que tinc, de tot el que vull
tan sols un record que no em fa profit,
l'amarga tristor i el ressentiment
de no haver pogut tindre't a prop meu.
Te'n vares anar sense haver estat
no has dit el per què i mai no ho diràs;
després no hem sigut res que es puga dir
sols érem dos morts trepitjant la nit.
La nit va finir, allò nostre també,
ara tu eres por i jo sóc el vent.
Ni falta que fa que parles amb mi
serem sols cançó que no tindrà fi.
Serem un poema que ningú no ha fet.
un gest que fa riure si plore i no véns.
però un dia no lluny que el món siga roig
i sols la bandera ens porte avant.
serem la cançó cantada cridant,
estrofa sens versos, poema incordiant;
després, sols després, serem els amants
de versos que hem fet sofrint i lluitant.