Antologia poètica [Bru, Jaume]

Vol inicial

Generalitat Valenciana - 1999 - València

Autor: Jaume Bru i Vidal
Indret: Plaça Major (Vilanova i la Geltrú)

Enyorança de Vilanova i la Geltrú

Un record que se'n ve i se'n fuig, complit
amb frescor i fortor d'arena brava.
Nacre rosa de pedra i l'ona blava
que es belluga i s'esmuny a l'infinit.

Tel i alè del misteri de la nit
ompli el cel, i furtant hores al dia
una dansa de veles desafia
els estels. L'aigua aprova i fa convit.

Vilanova somriu. Núvia amada
entre el fum i el treball de la jornada
mostra al món net espill de plata i llum.

Des del cor de la terra catalana
el Penedès ofrena sa germana
esclat de roses, flama i or, perfum...

Autor: Jaume Bru i Vidal
Indret: Monument a Carles Salvador (Benassal)

Ofrena i cant a Carles Salvador en l'erecció d'un monument, a Benassal, a la seua memòria

Mestre en la pau i en la justa victòria,
mestre en la guerra contra cobejances,
mestre de xics i grans, mestre del poble
i forjador de pàtries essències.
Mestre i poeta.

"Parleu bé!" fou un crit i meta i guia
cap a la serenor recta i amada.
En l'hora inicial, desconeguda,
vares sentir, com pocs, la gleva eixorca.
Mestre i poeta.

Les terres valencianes bé s'obriren
al teu pas, al teu cant, al teu missatge,
al teu quefer obert com un migdia
ple de sol i coratges i llum blava.
Mestre i poeta.

Des de Penyagolosa t'abocaren,
cara a la pàtria, als déus, els seus misteris
i Benassal va saber del miracle
d'un fill de la ciutat profeta i màgic.
Mestre i poeta.

Flors cordials, llavis i clam de besos
i serenors gramaticals i boires
no escampades, begué la teua vida.
Tan sols la mort faria estelles l'arbre!
Mestre i poeta.

Si encara viu aquell xiprer altíssim
que tu evocaves en un cant insigne,
preguntarem si el vent li lliura notes
o l'agombolen tot al llarg les muses.
Mestre i poeta.

Sembrador d'esperances i desficis,
advocat dels menuts i del silenci,
el teu solc ha donat grates collites
ara escampades per la terra nostra.
Mestre i poeta.

Ara que el temps és nou, ara que el marge
sembla més clar i les paraules pesen,
hem arribat vora el teu nom fet fita.
I pedra i veu s'han unit per sempre.
Mestre... Poeta...