Edicions 62 (Barcelona), 2011
Torno de la nit
Espera'm, torno de la nit
ple d'imatges per tu.
Ahir va ser un gran dia
molt ple de coses:
ara l'aviram
dorm en el pal, les vaques ajagudes
damunt la palla, l'euga
plena renilla.
Hi ha ocells de mort: voltors, àguiles, altres
grans aus de presa que potser comencen
d'obrir els ulls dreturers, mentre les òlibes,
els grans ducs, els mussols, ja han fet
la feina que els pertoca.
Va naixent el dia
trist, emboirat.
La fosca fou espessa,
dura, fredosa, encara que en algunes
cases hi ha foc, mal sigui de butà.
Dóna'm clarícies
d'aquesta nit:
cantaven
nens invisibles amagats al fons
del bosc negríssim;
se sentia
la cobla, lluny, i la fressa
monòtona del mar.
A la plaça,
sota les voltes, cada estiu
ens asseiem una hora.
Aquestes
són les imatges que porto
del fons de la nit.
Platja dura
Són llaguts o balandres
els pensaments que em llisquen
pel llac de la memòria
de la cremada joventut?
Deixo que es trobin
paraules a l'atzar, deixo que em pugin
intensament records
que encenguin fogueres,
que matin gels.
Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m'agraden els llavis
incandescents.
A l'esplanada de l'ermita
s'hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l'ombra
de les alzines
sureres.
No compliquis
gaire més els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixa-les anar
com un estel
des d'un turó.
Les ones baten
feixugament damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura
dels anys viscuts.
Repetiment (fragment)
Els records ho són tot i l'incessant
repetiment:
tornar en lloc
moltes vegades a escoltar
l'eco dels anys, a retrobar
potser una pedra que de temps havíem
pensat que hi era, i ja no hi ha cap veu
ni cap pedra.
Fer-ho, tanmateix,
és una forma de vida.
Criden les sirenes
al port. No, ara les recordo.
No, les invento.
No crida res.
I si no fos pels que ara deuen
sofrir
tot està bé.
Som ja a la matinada
d'algun altre dia.
encenc
el llum perquè la nit s'acaba
però comença l'altra nit.