Ajuntament d'Argentona - 2007 - Argentona
Aquest càntir vell
Aquest càntir vell que guarda el Museu
un jorn conegué l'escalf d'altre sostre;
d'ell traguejà la pubilla o l' hereu
tornant de la font, a la llum del llostre.
Va romandre humil, voltat de mullim,
vora el portal, ran del banc de l'entrada,
mes, en alçar-lo, el feien sublim
i obligava a aixecar al cel la mirada.
Aquest càntir vell, ventrut i grotesc,
que avui al Museu t'ha omplert la pupil·la,
et pica l'ullet i et mira burlesc
per dir-te que és fet, com tu, de l'argila.
Sigues com és ell, ben ample de broc,
si et cal un dia escoltar confidències;
i d'estret galet quan, seguint el joc,
et calgui donar consells o sentències.
Aquest càntir vell que guarda el Museu,
malgrat que no és d'aparença noble,
d'Argentona és l'herald portaveu:
És com un batec del cor del meu poble.
Poeta de la pedra
En homenatge a l'il·lustre mataroní, tan lligat a Argentona,
en Josep Puig i Cadafalch, arquitecte i
president de la Mancomunitat de Catalunya.
Poeta sou: de pedra i de ciment,
de fusta i vidre i ferro de la forja
en feu paraules que, dins vostra alforja,
rimen poemes d'amorós accent.
Poeta sou, que d'un bell somni esclau,
sembla que alceu castells de fantasia;
poeta sou, que quan despunta el dia
d'una masia ja n'heu fet palau.
Poeta sou, que remembreu la història
de la pàtria, quan fou ple de glòria,
en pàgines que són pedra picada,
i en el patri capteny, poeta sou
quan intenteu alliberar del jou
Catalunya, la vostra enamorada.
La Paret de les Mentides
Ai, paret de Cap de Creus,
gresolet de tantes vides!
Ai, Paret de les Mentides
dites sempre a mitges veus!
Al teu vol tot és tragí,
l'enrenou prop teu no para
i ets rialla fresca i clara
tarda, nit i de matí.
Tragí, garbuix i enrenou;
gent que va i que ve de plaça;
torrent de vida que passa;
matèria viva que mou...
Hi ha ocells en el brancam
dels vells plàtans centenaris,
decorats dels escenaris
que han vist passar tot l'eixam
d'artistes involuntaris.
Cadascú amb el seu paper
rebregat sota l'aixella,
en aquest tros de carrer
han procurat dir-la bé
la personal cantarella.
Protagonistes, comparses....
No ve d'aquí! Tant-se-val!
Tant valen perdius com garses;
no hi ha paper principal.
Tothom pot dir i tirar el dret;
tothom hi té la paraula:
el bergant i el gata maula,
l'hisendat i el comparet.
Tots plegats amb gest humil
hem anat teixint la trama
de la comèdia o el drama
o el picaresc "vodevil".
Ets filtre, sedàs, garbell
de la vida d'Argentona,
on es blasma o ensabona
el que hi ha de nou o vell.
Històries mil cops oïdes
que tu escoltes i no et creus.
Ai, paret de les mentides!
Ai, paret de Cap de Creus!
Amunt i avall
El vailet que va a l'escola,
fent tabola;
el que vol agafar el tren;
el que va a obrir la botiga
i es sorprèn
si les cames li fan figa;
el brivall
aprenent de manyeria...
Tots plegats amunt i avall
cada dia amb el tramvia.
El que ve cercant l'oratge
de la platja,
o per beure aigua picant;
els que són llestos i savis,
o no tant;
els que pugen amb els llavis
fets cremall
pel darrer bes de l'aimia...
Tots plegats amunt i avall
cada dia amb el tramvia.
Conductor paternalista
passa llista
per si falta algun client
i si el veu que gesticula
tot corrent,
ell l'espera i l'estimula.
Sense estrall
és com cal començar el dia:
Tots plegats amunt i avall
cada dia amb el tramvia.
El temps passa i no s'atura.
Amb fretura
de fer etern el que hem viscut,
del tramvia la carcassa
han volgut
que romangui allà a la plaça.
Bon treball!
Mitja vida donaria
per tornar a anar amunt i avall
cada dia amb el tramvia.
Postal antiga
Postal antiga de la Font Picant
que el temps ha esgrogueït, com una fulla;
d'aquells records més grats trista despulla,
que ens tornes a les mans, fet ombra errant.
Per què has sortit avui de la curulla
valisa de postals, com per encant,
visió sublim que copsa el breu instant
d'una hora de diumenge qualsevulla?
En veure't remembrem, postal antiga,
l'heura, la molsa i el fullac irsut,
les mimoses vestides de vellut
amb la seva perenne flaire amiga,
les canyes de bambú, els vells pedrissos,
les musicals rialles del jovent,
els pins gegants que despentina el vent,
i les xocolatines i els anissos...
Postal antiga, testimoni vàlid
de tants records que ens fiblen el cervell,
deixa'ns sentir un moment a flor de pell
l'enyor d'ahir, com un mena d'hàlit
i si una engruna d'esperança resta
de veure ressorgir la Font Picant,
deixa'ns sentir-la al cor a cada instant,
talment campana repicant a festa.
Romanç d'en Bernat de Riudemeia,
senyor de Santa Ponça
De la gent que s'emportava
el senyor de Sant Vicenç,
per fer costat al rei Jaume
en el seu lloable intent
d'alliberar la Mallorca
del poder dels infidels,
cap altre no n'hi havia
tan cepat ni tan valent
com Bernat de Riudemeia,
fill d'un mas sota Parpers;
era destre en la ballesta,
i no n'hi havia cap més
que brandés tan bé l'espasa
com sabia fer-ho ell.
Joguet eren de les ones
cadascun d'aquells vaixells
que avançaven vers Mallorca .
plantant cara al pitjor temps
i aguantant, com per miracle,
dalt la cresta dels seus geps;
els trons responien, ràpids,
el fueteig dels llampecs,
amb les seves veus pregones,
talment les veus de l'avern...
i en Bernat, dret a la proa,
desafiant mar i cel,
a l'envista de Mallorca
treu l'espasa del cinyell.
La cala de Santa Ponça
era un ull, al cel obert,
on les naus del rei en Jaume
entraven a cops de rem.
El primer que salta a terra
és Bernat, l'ardit vailet,
que cridant: - "Desperta, ferro !"-
arrossega l'altra gent.
Brillen al sol del migdia
espases, punyals, coltells,
que engrapen les mans de ferro
dels del rei aragonès.
La morisma, que els espera
apostada en el terreny,
s'ha llençat a la palestra
enfollida i sense seny.
Els ballesters no descansen,
els arquers encara menys;
les sagetes van i venen,
les fletxes creuen el cel,
la cridòria omple l'aire
i la sang tenyeix l'areny...
I en Bernat de Riudemeia
avançant amb el pas ferm,
esquivant dardells i alfanges,
enfortint-se en el destret,
planta amb orgull la senyera
entre mil visques dels seus.
El rei Jaume preguntava:
-"Qui és tan valent vailet ?"
-"En Bernat de Riudemeia,
fill d'un mas sota Parpers,
que a la vila d'Argentona
té en Guillem de Sant Vicens"
-"Doncs des d'ara el vassallatge
en Bernat sols reti al rei,
que una gesta com la seva
tal honor bé prou mereix".
I amb la punta de l'espasa,
fent-li el senyal de la creu,
d'aquell lloc de Santa Ponça
el nombrava cavaller.