Edicions Destino - 1976 - Barcelona
A dos quarts de sis del matí
— encara era negra nit —
ens havíem de llevar
indefectiblement.
La primera cosa que fèiem en llevar-nos
era tremolar de fred.
Pensàvem en les aixetes immediates,
en l'aigua que en sortia,
que era gelada, glacial, tètrica.
Al quadrangle fatídic
hi havia una gran finestra
des de la qual es veia la Girona immediata
i la via del tren.
En fer les ablucions,
davant de la gran finestra
passava, cada dia, l'exprés de França,
ple de llums,
amb el voluminós fum blanc
que exhalava la locomotora,
un fum ple de guspires vermelles.
Si el país era nevat
— de vegades ho era — el fum semblava la
neu que s'emportava el tren.
Després de la corba de l'Onyar,
el tren agafava la recta del gual
a gran velocitat,
fent un xiulet estrident.
Com més fred teníem
més imaginàvem
el maquinista i el fogoner de l'exprés,
que en aquell moment
devien estar al costat de la gran caldera
de la locomotora, ben calents.
Ens feien una enveja terrible.
Tremolàvem de fred.
Tot és sensible. Ja ho digueren els antics.
De la sensibilitat—de la sensibilitat—,
en neix tot. En neix la bellesa.
L'aigua gelada de les nostres ablucions
ens portava a pensar
que la caldera de la locomotora
era la suprema bellesa.
Jo ho dec tot a Girona (fragment)
Jo ho dec tot a Girona.
Hi vaig veure les coses
principals de la vida, netes i precises.
Hi vaig veure la catedral,
que és tota de pedra
i és un gran edifici.
I Sant Pere de Galligants,
que és tan antic,
i els arbres de la Devesa.
No n'havia vistos mai tants de reunits.
I l'internat, i l'Institut, i l'Audiència
i aquestes famílies tan amables
que viuen en aquestes pedres.
Després, anant pel món,
vaig veure moltes coses:
unes prodigioses, altres horribles.
Em semblà que tot ho havia vist.
Girona ha estat
el ferment de la meva vida,
i el carrer de la Força
l'òvul, allargat, de l'existència.