Barcelona i la seva història

La formació d'una gran ciutat

Curial Edicions - 1972 - Barcelona

Autor: Agustí Duran i Sanpere
Indret: Plaça Nova (Barcelona)

Comencem pel portal del nord, el de la plaça Nova. Les torres altes que flanquegen l'entrada del carrer del Bisbe són les mateixes que defensaven el portal de la ciutat romana. Per a poder-nos donar tot el seu valor evocatiu, els manca el mur superior que les unia, i l'arc semicircular de la porta; sobren, en canvi, els pisos alts, afegits en èpoques avançades.

Davant el portal, la plaça fou expansió obligada per al mercat, el qual no tenia cabuda en el dens ordit dels carrers interiors. Di­verses ampliacions degué sofrir la plaça, però cap de tan coneguda com la del segle XIV, que fixà el seu perfil i la batejà amb el nom de plaça Nova que encara conserva. Segons les hores del dia servia com a mercat de pa o d'hortalisses i volateria, o per a vendre-hi mobles vells i trastets casolans, i així mateix serví bastant sovint per al depriment mercat de captius, que també eren anomenats esclaus.

El mercat motivà l'aparició d'hostals en el veïnatge de la plaga, destinats als proveïdors forasters, de botigues per als revenedors i de tallers per a la restauració dels mobles que s'hi venien. No ens sorprendrà la notícia que els bastaixos freqüentaven aquesta plaça per al trasllat dels mobles ni que, essent molts, arribessin a formar una confraria. La confraria dels bastaixos tingué per patrona la Mare de Déu de la Victòria, situada en una capella de l'arc que unia les dues torres de l'antic portal, i tingué sepulcres i osseres a la veïna església de  Santa Llúcia, on encara es veuen les lloses amb inscripcions al·lusives.

Autor: Agustí Duran i Sanpere
Indret: Entrada del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

Passada la primera collada, on d'antic hi hagué una creu de ter­me, el camí s'enforca per a adreçar-se per un costat a Badalona i per l'altre al vell monestir de Sant Jeroni de la Murtra, dit també de Betlem. Bon tros enrunat i transformat mig en masia, mig en resi­dència estival, l'antic monestir encara fa tossa i ofereix un gran interès arqueològic al fons d'una altra vall que porta aigües avall fins a Badalona per un camí que així mateix és una riera. Ara de poc, uns treballs d'urbanització iniciats a la vora del monestir feien esperan­çar una pròxima restauració d'aquest monument situat en un indret d'assenyalada bellesa.

El mirador de Sant Jeroni és el lloc més elevat de la serra que fa d'espona a la Torre Pallaresa. Era una ermita de les moltes que voltaven el monestir i fitaven els límits de les seves dilatades possessions. Encara s'hi conserven alguns grups de pins, restes de l'antic bosc que degué cobrir aquelles marjades encarades al sol, mentre que als vessants obacs devien dominar les alzines.