Ajuntament (Algemesí), 1999
Hi ha tres tipus d'evolucions en la Muixeranga:
a) El Ball, Passeig o Floretes. És el primer que fan abans d'incorporar-se a les processons. Consta de quatre temps tant en els moviments com en la melodia. Tots els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i evolucionen, portant atxetes enceses a les mans, aixecant-se dempeus enlairant l'atxa i davallant-la alternativament, o bé ajupits cara a terra inclinant-se alternativament a dreta i esquerra, o saltant d'una filera a l'altra. És aquesta la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori de la Muixeranga, potser que es connecte amb els rituals ancestrals agraris al voltant del culte neolític sobre la idea de la fertilitat de la terra. El fet de dansar amb el capellet posat, la presència de la llum de l'atxa i els moviments toscos que recorden el treball de la terra i el creixement de les plantes així ens ho suggereixen.
b) Les Torres humanes o Pujades. La manera de bastir-les és molt primitiva: plegades les articulacions, resten flexionats els muixeranguers fins que ja han pujat tots, i tot seguit van aixecant-se progressivament des de baix cap amunt al so de la tonada. Els muixeranguers no se subjecten pels braços, sinó que s'abracen els uns als altres formant un cos tot compacte. La torre sempre és rematada per un xiquet —abans vestit d'angelet— que amb els braços oberts alça una cameta.
Hom distingeix les següents: l'Alta, de cinc cossos amb base de huit homes; la Torreta, de quatre amb base de quatre; el Pinet, doble o senzill, un pilar amb el xiquet damunt, mòbil o estàtic. D'altres modalitats menys freqüents són l'Oberta i la Volantinera, Cinc en un peu, el banc.
Hi va existir una modalitat en què el xiquet es posava cap per avall fent el que hom deia la figuereta.
Cadascú té el seu lloc a les torres segons la seua habilitat i força.
c) Figures plàstiques. Algunes d'elles amb una intencionalitat simbòlico-religiosa que va més enllà de la mera figuració, com ara la Maria sembla representar l'Assumpció de la Mare de Déu. L'Enterro, que malgrat l'estrafolària pantomima, al rerefons subjau el tema de la Dormició de la Mare de Déu d'Agost, l'Assumpció també. L'Altar, que només s'aixeca en entrar la Mare de Déu a l'Església o a la Capella, a manera de solemne pòrtic i tron. El Guió, imitant l'estendard barroc de la Processó. La Font transsumpte de la lloança Fons Salutis de les lletanies. L'Oberta, com intentant reproduir l'anagrama del nom de la Mare de Déu, i la Marieta.
D'altres, profanes totalment, recreen la vista per l'enginy de la composició i l'habilitat gimnàstica, com són L'Aranya, el Carro, el Banc, la Grossa, el Tigre, les Fígueretes, Caps en caps, a més del dinàmic Passeig de gegantets.