I el foc?
Autor:
Albert Villaró i Boix
Pàgines:
246-247
—I el foc?
—Juro que no vam ser nosaltres. T’ho juro per l’infern que m’espera. Pel que vulguis. Pels meus néts, pobrets. Vam arribar a l’església pels volts de quarts de dues de la matinada. No hi havia ningú, és clar. Per si de cas, un parell de nosaltres es van quedar a fora, vigilant. Jo vaig ser dels que van entrar-hi. Va ser molt fàcil. Ridículament fàcil. No hi havia cap motiu per pensar que algú volgués entrar al santuari, som —érem— un país de bonifacis. Un cop de perpal fent palanca i ja està. Te’n faries creus, de com en va arribar a ser, de fàcil, entrar-hi. Un cop dins no ens vam encantar. Ens vam enfilar a l’altar, la vam despenjar de la peanya, la vam embolicar amb una manta. Ja anàvem cap a la porta que va començar el foc. Vam sentir un espetec, i tot seguit ens va caure al damunt una pluja de guspires. Com si fos una metxa, el fil elèctric que passava per damunt del retaule principal es va encendre. Teníem una altra manta i vam provar d’apagar el foc. Però tot allò estava massa sec, i el foc havia començat massa amunt, des d’allà on érem no podíem arribar-hi. Qualsevol esforç era inútil. Havíem de guillar. No hi vam poder fer res. Al cap de dos minuts ja cremava el retaule. Vam haver de córrer, perquè ens hi anava la pell. Aquest era el famós curtcircuit. El vam veure amb entrades de primera fila. La instal·lació elèctrica era de l’any de la quisca, amb uns filets prims prims, de pela amb quinze, que penjaven per aquí i per allà, sense ploms, cap seguretat. Durant la festa de Meritxell els llums de l’església funcionaven tot el dia, de les vuit del matí fins al vespre, sense parar. Es va reescalfar i va fer un pet, i amb tot aquell bé de Déu d’altars i bancs i bigues, pots comptar. Van cremar com si fossin de cor de teia. El que és estrany és que no hagués passat abans. I l’ermità i el rector ja sabien com estava, de malament, i cada any ho comentaven amb el senyor síndic. Sempre deien que per a l’any vinent la canviarien, que ja ho pagaria el consell. Va cremar per deixadesa. Per rancis, per estacats. Per estalviar-se les putes dues mil pessetes que hauria costat una instal·lació elèctrica nova. Els uns pels altres.