Gràfiques Miramar - 1975 - Palma
S'esgleieta
A mig camí de Valldemossa,
allà on fina el pla i comença la muntanya,
sobre el blau es perfila un campanar
humil i minso com una espadanya.
Petit com és, a son treball s'afanya,
i dia i nit no es cansa de vetllar
les quatre cases que li fan companya
i la Mare de Déu de son llindar.
De la capella al fons, l'aranya fila
a dins la pica baptismal, tranquil·la;
un cop cada any la sol ibrir el vicari.
Un cop cada fa l'extremunció...
i el bon home s'hi enutja, solitari,
sens metge, potecari ni rector.
Crepuscle en el port de Sóller
Bell mirador, el llindar
de l'església abandonada,
vetllant l'arrecés del port,
enfront la brava mar alta.
Davant de mos ulls, el sol
besa morint, cims i platges;
als darrers alens del vent
els pins acalen llurs branques,
i en celístia, del far
s'encén la pupil·la blanca.
Tornant a fer nit al moll
arrien veles les barques,
aucells tornen al niu
aplegant les seves ales.
Vola, vola, pensament,
a lloure dins eixa calma.
Sia ton vol un punt blanc
enmig de l'ombra que avança,
com eixa gavina que
entre el cel i la mar plana;
com l'estel escadusser
que en el firmament es bada,
primer senyal de la nit
damunt la terra cansada,
que el record atreu, sobtat,
en la nit freda de l'ànima.
Davant dels caminals del mar
oberts a tots els viatges,
el meu pensament no sap
en quina nau embarcar-se.
L'amor el lliga al seu port;
la por el ferma a sa barca;
només al fons, un neguit,
sageta d'or a les entranyes,
escolta les veus del mar
la temptació de l'aire...
Ai de la nau que no sap
fugir de les aigües manses!
Vola amunt! vola, esperit,
enllà d'abims i muntanyes;
passa terres, mars i cels;
més amunt és ton reialme!
"L'himne sagrat de l'amor"
és fet per totes les ànimes!
Pobre esperit! Vols volar
quan ja et caigueren les ales...