Camins de nit

Editorial selecta - 1954 - Barcelona

Autor: Sebastià Juan i Arbó
Indret: Torre de la Carrova (Amposta)

A l'estiu l'Ebre baixa minve; deixa amples faixes de sorra a ambdós costats, i les aigües, a l'ombra dels canyars i els salzes, llisquen assossegades, d'un color verd i transparent.

Cap a la banda de la Carrova, darrera dels canyars i els salzes, s'estenen les terres de conreu, limitades al fons pel canal, amb les seves rengleres de plàtans; darrera del canal continuen les terres, fins al fons de roquers elevats, on comencen els camps d'oliveres i garrofers.

En un temps llunyà, sobre la punta avançada del roquer, fou aixecada la torre de la Carrova; era una alta mola, d'estil àrab, que amb una altra d'igual, construïda a l'altra banda del riu, també a l'altura, servia de talaia per a vigilar les entrades de l'Ebre i defensava Tortosa contra les incursions de la pirateria.

Avui la torre s'aixeca solitària i quasi en ruïnes. Una família de pagesos n'habiten la planta. Durant el dia baixen a l'horta i en fer-se de nit es recullen a la torre. Amb la primavera, les orenetes pengen els nius entre els merlets, i tota la torre se sent envoltada de xiscladissa. Més avall al peu de les roques, brolla una font. L'aigua, entre dues fileres de xops tendres, empresonada entre jonqueres i lliris, corre límpida devers el prat. Molt a prop hi ha el pont sobre el canal, que és vell i empinat i amenaça ruïna La carretera passa per aquest pont a l'altra banda i segueix vora el canal fins a Tortosa. Passat el canal, a la vora del pont, queda una masia, com aixafada contra la terra, voltada de canyars, de tamarius i arbres fruiters. Més endintre es veu la línia de canyars i àlbers gegants, que amaguen el riu, que s'esllavissa invisible pel mig de la vall.

Autor: Sebastià Juan i Arbó
Indret: Plaça de l'Àuber (Amposta)

A la part baixa del poble, a la vora del riu, s'obre la plaça de l'Àuber. És una plaça rectangular, esbarjosa, ombrejada de plàtans gegantins, amb una barana de pedra contra el riu, que corre d'una banda a l'altra de la plaça. En aquesta barana, disposades en espais regulars, s'obren tres amples escales, també de pedra, que baixen gairebé fins a l'aigua en la breu platja de sorra. En un angle, tocant gairebé a la barana, s'aixeca l'enorme àuber que donà nom a la plaça. És un arbre centenari, d'ampla i nuosa soca, plena de podridures i inclinada, i per la qual s'enfilen els nois amb facilitat per abastar les branques. La copa és immensa i d'espès fullatge; el ramatge, altíssim, s'escampa per damunt dels plàtans i es vessa per l'altre costat, sobre la teulada d'un vell edifici i sobre el riu. En aquest àuber, en les branques més altes, fora de l'abast de la quitxalla, construeixen els ocells el niu. A l'estiu, el brancam de l'àuber vibra, estremit tot amb la sostinguda xiscladissa dels ocells, que s'estén per tota la plaça. Els vells contaven que aquell àuber va créixer d'un petit rebrot que en una de les crescudes del riu quedà empresonat entre els llims deixats per la riuada. La posició irregular, la inclinació del tronc i la seva antiguitat semblen fer certa l'afirmació dels vells.

A l'estiu, la plaça de l'Àuber era el lloc més tranquil, més agradable i més bell de la població. El riu, al peu de la barana, s'esllavissava mansament en el seu nivell més baix, i les aigües eren d'una verda i suau opacitat; la superfície era llisa i al fons es reflectia el blau puríssim del cel, sempre amb alguns núvols cap a la part alta. A la vora d'allà es reflectien els canyars, invertits, els àlbers alts, els salzes i els tamarius de la vora, amb una perfecta limpidesa. Cap al centre del riu, sobre les aigües condormides, volaven les gavines; s'aixecaven ràpides al sol, voleiaven quietes sobre el corrent, s'abatien com fletxes per atrapar la presa i tornaven a alçar-se, rabents, al sol, amb la presa al bec. Tot l'espai, allí, era un tremolar d'ales blanques, i l'ampla xiscladissa arribava fins a la plaça.

Una mica més amunt, per la banda de les serres, es veien en tot moment les petites barques dels pescadors: unes avançaven impulsades pels rems, llançant o recollint les xarxes; altres estaven parades sobre l'aigua, amb els homes a dintre posant Pesquer als hams per a la pesca nocturna.