- 0 -
Can Xel
Un castanyer l'ombreja tot fent de sentinella
entre l'ull de la porta i el camí de la Cot;
Santa pau la vigila amb la plaça més bella
i als seus per catifa se li adorm tot Olot.
L'embolcalla el silenci que en el prat s'enrosella
i en el vidre de l'aigua s'emmiralla, si pot,
amb la flaire entranyable de la cuina més vella
que té la saviesa de tot el que és remot.
És la llar que ens convoca amb la veu d'una amiga,
és una illa de calma que de pau ens abriga
en les hores més dolces i en les hores de fel.
Perquè sap acollir-nos i ens vol fer companyia
que la sort protegeixi el seu nom cada dia,
que la sort protegeixi el casal de Can Xel.