Autor: Ignasi Soler i Escofet
Indret: Estany de Malniu (Guils de Cerdanya)

Nit als estanys

Immòbils els estanys l'infinit gauiten
i en llurs miralls hi brillen i s'hi empaiten
els vivíssims miralls a miríades...

Lentament, quietament ixen les fades
dels estanys encantats... Les mans donant-se
comencen a teixir llur subtil dansa
entorn de la cabanya del pastor,

sens moure l'aire, sense fer remor...
mentre aquest, fadigat de la jornada,
puix ha anat al Carlit d'una pitrada,
dorm al jaç aplanat i ronca fort,

tot somniant que demà passarà el port...
Quin silenci en la vall!... És mitja nit...
I en l'estany s'hi reflexa l'infinit.

Autor: Ignasi Soler i Escofet
Indret: Cal Mandrat (Bellver de Cerdanya)

Les maduixes  del meu jardí

Entro en el meu jardí llegint un llibre hermós,
qui em parla, suggestiu, de gnoms, follets i bruixes.
El dia és rialler, el cel esplendorós...
vermelles i frescals se mostren les maduixes.

De cop, el llibre cloc i en començo a collir...
Oh, quina suau dolçor el paladar m'arruixa!
Eixa és talment com mel!... Eixa un nèctar diví!...
Eixa, de dolça que és, ni té gust de maduixa...

Mes tot tastant, tastant, amb una m'he trobat
que quan menys ho esperava, acidar ha tornat
aquell nèctar diví, la mel tan exquisida...

No m'ha sorprès, amics: No és el símbol pregon
de lo que constantment ens passa aquí en el món?...
Per què m'ha d'estranyar ? No és, doncs, aixís la vida?

Autor: Ignasi Soler i Escofet
Indret: Estanys de la Pera (Lles de Cerdanya)

L'estany de la Pera

Estany dels meus ensomnis, d'esguard encisador:
ets un dels ulls més bells del Pirineu altiu;
ta sorprenenta forma i original color
te fa dels sers malèfics el predilecte niu.

Les malcarades bruixes, a les nits de l'estiu,
eixint mig despullades de tanta de calor,
hi dansen afollides un ball de compàs viu,
fent rodolar tarteres per entre la foscor.

És tanta la gatzara que mouen tot ballant,
que diu que Lles i Arança se veuen tremolant
i els veïns se persignen plens d'ànsia i de recel...

fins que a l'apuntâ'l dia amb son radiant somrís,
l'estany se torna a veure immòbil, tranquil, llis,
igual que ahir, com sempre, guaitant de fit al cel.

Autor: Ignasi Soler i Escofet
Indret: Fou de Bor (Bellver de Cerdanya)

«Fou de Bor»

En ta clara corrent que remoreja,
a l'eixir del rocam, com crit de vida,
ma faç serenament veig reflectida,
dessota d'un cel blau, ben net d'enveja.

Estic sol; i ta música convida
a meditâ el misteri que t'ombreja...
Oh, qui esbrinâ el pogués!... Com aleteja
en el teu doll la ciència mai capida!

Ton brollar símbol és de l'existència
i de l'humana vida n'és l'essència
des que va començar la Creació...

puix que l'aigua a l'eixir d'entre la roca,
d'un tendre infantament la visió evoca...
un dolç infantament, sense dolor.