Institut Menorquí d'Estudis /es Migjorn Gran - 1987 - Ciutadella
Sa nuvia d'Algendar (fragment)
En ses costes de Menorca
Bull en festes Algendar
Torta torra que dels moros
Don Alfonso conquistà.
En ella se celebren noces
de son senyor Don Bernat
jove tan bell com valent
enamorat i galan.
Sa núvia és Catalina
senyora de son Catllar
més polida que sa lluna
de tan rica no n'hi ha cap,
Tot lo món mostra alegria
tan sols ella trista està...
Cauen perles des seus ulls
sens poder-les aturar.
Que hi ha un moro que l'estima
i d'ella vol ser estimat
i de robar-la algun dia
amb furor amenaçà.
Sa nina també l'estima
i plora per son amant...
Ha convidat son espòs
tots es senyors del veïnat
per assistir a ses noces
i a sa núvia festejar.
Mes tot d'una que a sa taula
S'acaben d'assentar
entra a sa sala una bruixa
i tothom va tremolar.
Sos cabells cauen desfets
i per es vent embullats,
camina molt a poc a poc
i amb trista veu va cantant.
"Sa núvia d'Algendar
avui és en terra
demà serà en mar;
avui menja capons i gallines
demà menjarà sardines
a ses riberes del mar."
Ressona amb càntics alegres
Sa torre i es seu veïnat,
i es corren lleugeres canyes
per sa núvia alegrar,
quan entre los crits de festa
un crit de guerra sonà.
Presa va ser per els moros
la núvia d'Algendar;
i lo que digué sa bruixa
així mateix passà.
El barco que se l'enduia
prop d'Alger va naufragar,
i sa que ahir tan bé menjava,
avui no té què menjar
i d'un pobre pescador
ha de rebre caritat,
qui li dóna unes sardines
a ses riberes del mar.