Columna Edicions - 1988 - Barcelona
Aquells ocells
Aquells ocells entraven al graner,
afluixant l'ala en un munt de civada.
Al mig s'hi arrodonia un vell erer
i tot l'hivern la porta era tancada.
Blanca, s'assolellava la paret.
De l'alba a sol ponent el vent fugia,
deixant a cada teula un or distret.
La neu de la muntanya resplendia.
Absència del camí
Absència del camí de primavera.
Corba del riu que dalla sempre el vent.
Davalla l'olivar fins al torrent
i la torre al damunt s'està a l'espera.
L'aigua i la tramuntana han fet la creu
allà on era son hort. Ella hi venia.
La rossor del parral s'hi retorcia.
Ara és tot un sorral blanc com la neu.