(), 1982
Tot va començar quan els terrors de l'any 1000. Jo era llavors a la Seu d'Urgell, convidada per Ermengol de Conflent, el bisbe i cosí germà meu, que oficiava aquella nit paorosa dins la humida i granítica catedral per als terroritzats pagesos de totes les rodalies que s'acollien a l'única protecció possible, la que oferien els murs sagrats i la forta presència del bisbe Ermengol.
En la nit freda, passant pels carrers desolats de la Seu, il·luminats pels focs de les teieres que penjaven a les cantonades, sota les voltes del carrer vell, davant la casa dels pelegrins, mirant els signes, recordava l'estel que, aparegut sobtadament en el cel de setembre, va romandre-hi fins dies enrere, per tal de fugir misteriosament al cant del gall. De presagis funestos i meravellosos no n'han faltat: fam, pestes, estels, dones parint prematurament, animals monstruosos, tot ha prenyat aquesta nit d'impensables possibilitats. Diuen que és la fi del món, jo no crec en la fi del món, com no hi creu el meu cosí Ermengol, ni l'església, però la gent camina sota un cel pesant de presagis i temors, agreujats per la terrible realitat de les devastacions d'Almansur. Passi el que passi, hem d'ésser a la catedral per a donar presència d'esperit als súbdits.
L'ofici comença, el cant de la sibil·la, fosca font brollant en la boscúria de cares espaordides, queia sobre nosaltres amb la seva impassible condemna de faltes, predicció de càstigs, exhortació d'esperances. Ni jo mateixa, que el cantava, no el sentia sortir de mi. Fins per a mi era una veu llunyana, davallada d'altres fonts que no dominava. Em vaig deixar posseir pel cant, tot dient coses que, no essent totalment meves, ja no podia deturar. Dreta al mig del cor, centrant la corba de l'absis davant el setial d'Ermengol, la meva túnica verda posava sens dubte una lluor a les tenebres de la gran volta; els cabells rossos i llargs onejaven moguts pel cant, seguint els ritmes tristos i comminatoris, ara esllanguits, ara redreçats, posant llampecs d'or sobre el foc maragdí de la figura, dreçada i ressonant enmig de les tenebres.