Ajuntament d'Algaida (Algaida), 1995
A la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
I
La donzella
Claregi o l'aigua caigui en bell diluvi
deixau d'hora la flaire del llençol
i preniu pa i formatge del raol
- no sia cosa que el delit s'acubi-,
perquè heu de preparar de bell antuvi,
quan encara és encès l'humil gresol,
el rebedor, la cuina, el senderol
per quan arribi l'enviat del Nuvi.
I enc que ell us cerqui a vós, benigna veu,
com a obsequi, al portal vós hi tindreu
codonys, magranes, figues i atzaroles,
perquè, tot feinejant, no us adonau
que vós –foravilera-, de la pau
us n'heu fet collarets i braceroles
A la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
II
La madona
Quan sortiu a la porta, en morir el dia,
eixugant-vos les mans al davantal,
us diuen les veïnes del rodal:
-Déu vos salve, i l'Infant, madò Maria-.
I us demanen, per sàvia, metgia
per mal de nervis i el desmai coral,
i vós els oferiu canyella i sal:
remeis segurs de manta malaltia.
Emperò, quan a punt de mitja nit,
com una aranya entaforada al pit,
l'angúnia vital es descabdella,
des de l'home valent al més covard
s'abeuren de la pau del vostre esguard,
com si fos d'una mansa fontanella.
A la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
III
L'almoinera
Curullau de farina la pastera
de Castellitx – de roure mig corcat-,
afegiu-hi la força del llevat
i la pasta prendrà tal estufera
que sereu, de les dones, la primera
per la feina i la gràcia del posat,
i al bell punt que la pasta haurà tovat
i el pa tindrà rossors de bresca i era,
aniran els coloms al vostre lloc
perquè els esmicoleu a poc a poc
molla de pa i serenitat de viure.
Nosaltres hi vindrem de mil en mil
i vós, amb vostre esguard –el més tranquil-,
ens llescareu la pau amb un somriure.