Esteve Albert Editor - 1975 - Barcelona
Boira
Vuit batallades van caient, sonores,
de la veïna església en l'ample espai,
dia que neixes, sembla que ja mores,
de dies núvols no en voldria mai.
Des del meu mas, Olot als peus albiro
de boira embolcat en un dens vel.
El cel és gris i si la terra miro
trista em sembla la terra i trist el cel.
Un raig de sol aquella boira afina.
Diu un pagès: el sol ja sortirà!
Si s'aprima del cel la teranyina
tindrem bon temps, oidà!
Tindrem bon temps. Un raig de sol espia
i a poc a poc la boira s'ha esquinçat
i surt esplendorós l'astre del dia
il·luminant del mas el gran teulat.
Els dos ocells que enfredorits hi nien
com s'han enriolat.