Edicions Proa (Barcelona), 2003
El mestre de Cabestany a Sant Pere de Rodes
El portal, l'han fet a miques.
Sense ira potser, només
amb avidesa d'unces.
Jo, àvid també a la meva manera,
recullo les engrunes
rere vidres de museu
o en el paper de fotos:
rosegons de marbre gloriós.
Voldria mirar-te, veure'l, a tu,
qui sap qui fores.
Roma, tan lluny, tan rompuda,
tan velada de cendres,
tan coberta de segles,
la recordes —perquè la recordes—
amb la força amb què recordem
allò que no hem conegut?
El marbre blanc, la pedrera
darrere tant de mar
o tanta via per terra de vinyes.
Algú t'ha posat a les mans perquè hi germinin
uns blocs de netedat,
o bé l'atzar, ben convençut
que no ensutzaries la pedra.
Admiro el gest de sobtada maduresa,
com en una naixença, ingènuament mestrívol,
amb què has endogalat el bàrbar.
En veu baixa, pit endins,
saludo la disciplina
amb què t'alliberes i alliberes
formes i llum, cant.