Editorial Empúries (Barcelona), 2018
Des de molt jove, Cruyff sempre ha assumit, com una servitud de l'espectacle, que quan surt al camp té l'afició dividida i que aquest contrast dialèctic no és forçosament dolent i pot transformar-se en estímul. Vista amb els ulls de Cruyff, la realitat no sempre és el que sembla. Ell sap que, d'entrada, la meitat de la grada l'animarà amb una persistència incondicional i que l'altra meitat serà exigent i recelosa amb una prevenció que sovint partirà de prejudicis extraesportius, de percepcions particulars (espontànies o induïdes) o d'una ignorància pura i dura. L'ambició de Cruyff és simple. Pretén instaurar un hedonisme popular a través d'una activitat tan accessible i democràtica com jugar a futbol. I vol aconseguir que la fidelitat i l'entusiasme de la meitat de la grada que el respecta es mantinguin i, si pot ser, converteixin la resta dels espectadors a la seva causa a través de la seducció del joc i, a mitjà i llarg termini, dels resultats. ¿Quina formació té per aconseguir-ho? Haver sigut un dels renovadors del futbol modern i haver inspirar elogis com aquest, d'Arrigo Sacchi: «Una coherència absoluta amb moviments imprevisibles».