Arola Editors (Tarragona), 2002
És per l'aigua i la pols que endevinem
una música sense testimonis,
el misteri del sexe i de la mort,
que traspassa les runes de tants segles.
És amb l'aigua i la pols que hem descolgat
una vida extingida però nostra
per l'enigma salvatge de l'esfinx
que en nosaltres perviu, entretallada.
Fang pastat amb les mans, argila plena
del sentit de la font i la cisterna,
vés, explica de Tàrraco l'estirp!:
els relats de la guerra i de l'estàtua,
els camins del comerç, els jocs del circ,
aquest mite del foc i de la sang.
Mar de les mars!, ciutat a dins del ventre
de la ciutat. La pols és lenta i mor
damunt la pols de vestigis colgats,
fa de ciment a esquelets i columnes.
La pols no admet moviment ni carícies,
s'ajeu al pit dels segles en repòs
silent, només l'exciten quietuds
d'àmbits deserts, fa nit a sota terra.
L'aigua duu un foc a l'estella vinclada
que no permet l'escata de la pols,
li descobreix un batec que oblidava,
els ulls brillants i un genoll sense roba;
li bada el fang. A la pell s'hi coneix
tota la llum dels semidéus romans.
Tot allò que no som i encara som
resumit en la pedra, el fòssil, l'aigua
d'una mar impossible de trencar,
en la llum de claror més definida.
Tot allò traduït d'un text remot
al llatí que la sal i el foc respiren
a través de nosaltres, descendents
del plaer i el desig que significa
tot allò que no som, encara som
i llegim en la mar i el laberint,
en el pou i el metall, en l'aqüeducte,
en el cep, l'oliver i un mosaic rítmic
de colors dividits per les esquerdes,
les esquerdes que ens mostren i ens amaguen.