Jornada (Lleida), 1934
Contra els dobles
Hem pogut veure en tres dies tres remarcables films. Però els tres, fets malbé per l'absurda invenció del doblatge. En un d'ells, «La reina Cristina», produïa un efecte inesperat sentir sospirar Cristina! al galant en els moments de màxima deliqüescència sentimental. Recristina! deia algú darrera nostre. I això, els que no s'adonaven que privar Greta Garbo de la «seva veu», que és un dels elements més emocionants del seu art, és una cosa imperdonable. I encara, l'admirable «Una dona per a dos» de Lubistch, tan intel·ligent i graciosa, traduïda a un llenguatge de Muñoz Seca! I «Furs humans» l'intens film de Baorzage! Sembla que a Barcelona, després del primer moment d'aquesta epidèmia de psitacosi, han trobat una solució acceptable. Projecten la versió original en els locals d'estrena i la versió doblada en els locals de represa. Per què no fer ací una cosa semblant? Hi ha almenys una empresa que ho podria fer i les altres, si no és possible alternar les dues còpies —tarda i nit, o dies de treball i de festa— farien una bona obra si contractessin les còpies doblades dels films vulgars [...] i ens servissin les còpies originals dels films interessants. Probablement tindrien la sorpresa de veure que hi ha molta més gent de gust que no pas es pensen.