Editorial Pòrtic - 1980 - Barcelona
Anar amb bicicleta ha estat per a mi una de les més grans delícies de la meva infantesa. Només hi anava a la Corba, a Vic mai. Això feia encara més profunda la clivella que hi havia entre un lloc i l'altre, entre els mesos d'esplai a muntanya i la vida de la petita ciutat. A la Corba, teníem un parc gran i frondós al marge del llit del riu Freser. Al parc, s'entrecreuaven una colla de camins ombrejats d'arbres i no ens cansàvem mai de donar tombs i més tombs d'un cantó a l'altre. Sobretot hi havia un pendent que la nostra fantasia ens el feia anomenar «baixada furibunda», quan en realitat era un desnivell una mica sobtat on no hi havia perill, només feia que augmentessis la velocitat. Venir pedalejant d'un tros lluny i deixar-se anar per «la furibunda» era un plaer que no puc pas deixar d'esmentar. Feia la impressió de tenir ales, o bé era com si s'anés obrint el món davant meu, pendent avall l'aire es partia, et tirava els cabells enrere, et feia tancar els ulls i anaves a cegues com si al davant teu no hi hagués portes. Si queies o no, no tenia cap importància. Tornaves a pujar a la bicicleta i a tornar-hi. No en tenies mai prou de gaudir aquella sensació estimulant i jo hi passava hores. Pujava costa amunt i donava la volta al parc per poder-la tornar a baixar.