Llibreria Vària (Barcelona), 1927
Quan va morir la meva estimada mare de resultes d'haver-la bolcada abaix d'un torrent, un tartaner borratxo, una nit quan tornava a Vinyals d'una hisenda que teníem a Riudecanyes, va ésser tan gran el sentiment que vàreig tenir, que el quarto interior on ella va morir, de l'entressol de la Plaça del Pi, n. 2, el vàreig transformar en un veritable estudi-museu, a fi de que no em recordés aquella desgràcia. Era tan bonic i tan xic el dit entresol, que vàreig tenir que obrir-hi una porteta que donés a 1'escala, amb un tapís de l'Etat mitja. I allí, tots els dissabtes hi donava unes petites reunions a les quals hi venien alguns que després s'han fet celebres. Les presidia el catedràtic de la Facultat de Medicina de Barcelona, Dr. Farreres. Els concurrents eren 1'Apel·les Mestres, l'Àngel Guimerà, en Joaquim M.a Bartrina, 1'Emili Vilanova, i alguns altres que no recordo.
Precisament allí va dar-se a conèixer l'Emili Vilanova, que era un jove de més edat que tots nosaltres i que ja ens divertia al cafè Nou de la Rambla, amb els vistosos contes que ens explicava. Ell no s'atrevia a escriure, i jo li vàreig dir: — «Si 1'escriure no és res, quan se té talent i gràcia! I tu en tens; doncs escriu tot això que en el cafè ens expliques, i ja està. Si tens por, jo ja t'ho corregiré.» I el vàreig citar pel dissabte vinent i al quarto artístic va debutar amb aquell cèlebre idil·li que passa al carrer d'en Petritxol.