Davant de l'estàtua d'en Frederic Soler

Autor: Àngel Guimerà i Jorge

Davant de l'estàtua d'en Frederic Soler

 

L'embolcall que es descorri i caigui en terra

i que surti l'estàtua a rebre el dia.

 

Pàtria aquí el tens al fill de tes entranyes

que en tant tu hi sigues sobre el món té d'ésser.

 

Junta les mans i aclama'l, Catalunya,

i rams teixeix-li de llorers i roures;

que ell lo cor t'ha estremit llongues anyades,

i has rigut i has plorat quan ell volia,

i enllà dels rius i de les mars pregones,

ton nom hi ha dut glorificant ta llengua.

 

Davant jo avui de la marbrenca estàtua

veient per tot que és agraït lo poble

sobre els fronts enlairant la imatge augusta

d'aquell que un dia era sa carn mateixa,

a dins me sento el revolar de l'ànima

i un sant orgull me fa aixecar lo rostre,

i aplaudint al qui és viu per tots los sigles

victorejo a sa mare Catalunya.