La Renaixensa - 0 - Barcelona
La negror anava estenent-se com si entréssim a la nit i ja queien algunes gotes, grosses com planxes de plom, que feien xap! al topar amb les pedres, igual que si fossin tirades per mans de bruixots; i per les prades i camps tot eren corregudes i crits d'amos i mossos i xiscles de les noies clamant al bestiar escampat arreu; les herbes altes i florides s'agemolien empeses pel vendaval —anunci de la tempestat que s'apropava— convertint amb sa furiosa empenta les prades en bassals d'ones verdes i revoltes surant-hi les flors marejades que, com perles colorades, sortissin del fons d'un mar irat.
Amb la paleta bruta encara de la nota blava, he fet una impressió de l'avanç d'aquell grop, però l'aigua i la pedra m'han tret de l'entusiasme i a tots los de la casa també dels camps i horts, refugiant-nos a dins cuita corrents perquè ja teníem lo ple del xàfec a sobre. Les dones s'han apressat, entre exclamacions i lloances a Déu i als Sants Patrons de la muntanya, a cremar feixos enters de llor beneit el dia del Ram i les fumeres desbocant-se per les xemeneies i finestres, tan oloroses com eren, contrastaven amb el bau de pedra i aigua que es respirava, donant aquell encens esperances que Déu s'apiadaria d'aquesta pobra gent no volent que la pedregada els destrossés, ni engrunés lo pa de l'any. —Ara que està tot a punt de ferro! —Los homes, hem engegat una descarga de vint-i-cinc trets amb les bales beneïdes que ha repercutit sota l'allau immensa de núvols i aigua com tro reptant els mals esperits i bruixes. i, afortunadament, ha sigut més la por que el mal, perquè s'ha partit al bell damunt de Pla-Traver, ha engolfat per darrere Mirelles i Puigsacalm, i per la banda de Collfred i Freixeneda, amb molt poca pedra, mentre davant o a travers l'espès enfilall d'aigua que queia podíem ovirar lo Puigsacalm martiritzat pels llamps que sobre son llom joguinejaven com focs follets entrevistos darrere una gasa de color de plom. [...]
És negra nit: en l'horitzó hi parpellegen los llamps com ulls de bruixots; llamps zigzejants, enlluernadors, deixen veure, enllà d'allà, estanyols que ha deixat l'aigua i pedra i brillen com ullassos de gatàs, vermells i verdosos enmig la gran fosca de l'abim, de lo que no es veu, però que s'endevina a la claror de les llanternades dels llampecs, anunciadors de calor per demà.
A tres quarts de cinc lo cel estava enteranyinat que no es podia veure la sortida del sol.
Tota la nit ha bufat lo ponent i ara encara apreta els faigs, dels que fa topar fulles i brancatges produint-hi una remor de vapor que es desfoga.
Veient que és inútil baixar al salt, començo un quadro de Mirelles. Però a les deu lo migjorn ha escombrat los núvols i tot això d'ací alt ha quedat hermós, claríssim, vibrant de colors, com abans d'ahir. Per xò hem baixat al Salt on he pintat fins a les quatre amb un sol aplanador i fuetejats per un migjorn que topant amb l'aigua de la riera quan s'estimba, la feia joguinejar en polsim platejat que ens amarava com les boires. Hem arribat aquí suats, sens esma, atuïts pel sol cremant i cansats de la càrrega que portàvem que, pujant los Graus i amb aquella calor asfixiant!, semblava que anés creixent a cada pas, perquè el ponent havia vençut el migjorn i el seu alè era verament alè d'un forn que crema carregat de faja.
He tornat a sortir, havent reposat, a fer una nota de flors blaves que he descobert pujant, però s'ennuvolava i lo carés del cel feia pressentir una mala jugada del temps. I ens l'ha feta, el temps, la mala jugada. A quarts de set s'han sentit trons llunyans darrere la collada de Mirelles i Cubells. No ha trigat a veure's una nuvolada que semblava pesant i que sortia enllà del Coll de la Trampa, força amenaçadora; i els trons, encara que molt fondos, s'atrapaven l'un amb l'altre fent un retruny de caldera bullint quan vol dominar-se-la.
No ha tardat en ésser a prop la nuvolada, veient-se darrere d'ella un tall d'aigua que no feia goig perquè avançava amb un udol somort com de forta pedregada; remor barrejada amb los trons que retrunyien secs, després de l'esclat dels llamps que tot ho envermellien zig-zejant a creu i a recreu.