(Manresa), 1934
Vida nova
A tu me'n vinc, racó del Pla de Bages;
a tu m'han dut assoleiant ma ruta.
Des d'aquest cim, encreuament de vies
que menen a tots vents i a totes terres,
contemplo les mes altes serralades,
graonada del cel en llunyania.
El poble és vell; mostra el petó dels segles
en el frontal de les casetes blanques
que volten silencioses l'Esglesiola.
L'escola es pobra i xica:
rica de llum i d'aire que saneja.
El sol hi bat de ple des que tramonta
les serres de Llevant, fins que en crepuscle
meravellós i esplèndid s'aponenta.
S'hi mou escolorida la mainada
com volarai d'ocells en piuladissa;
El rostre sanitós; tota serena
i viva la mirada; forts els membres
que es vinclen a tot plural impuls màgic
d'un seny mogut i un follejar sens trava.
¿Quin sojornar m'hi espera?
¿Enyoraré, temps a venir, la vida
d'aquells cims celestials que d'aquí aviro
en faixada blavenca i calitjosa,
d'on s'hi va esplatjar ma fantasia
una traçada d'anys ?
Allà hi trobava
l'ideal bressolat en jovenesa
entre esperances, il·lusions i somnis.
Goigs paternals que el cor amoroseixen,
entre plors i rialles m'hi esclataren,
i els tanys de l'arbre d'un amor veríssim
de bona saba i ufanor s'ompliren.
Si bella terra i bona gent ens copsa,
i dau-nos, Senyor, salut al cos i a l'ànima
per a quan l'hora de granar arribi!