Institució Alfons el Magnànim (València), 2017
CABANILLES.- ...No veus que som al trinquet del Miracle, pròxim al dels Carrossos? Parlem, doncs, del joc de pilota per passar alegrement l'estona.
CENTELLES.- No ens asseguem: enraonem d'allò que ens sembli, tot passejant. A on vols que anem? Passem per Sant Esteve o pel portal del Real, i I de camí podem fer visita, a palau, al duc Ferran de Calàbria.
CABANILLES.- No, potser interrompríem els estudis d'aqueix doctíssim príncep.
BORJA.- Més valdria fer-nos portar les mules I enraonar tot cavalcant.
CABANILLES.- Cal no perdre el costum de servir-se de peus i cames. El temps és bell I serè; l'are fresquet. val més anar a peu que no pas a cavall.
BORJA.- Llavors, prenem per Sant Joan de l'Hospital cap al carrer del Mar.
CABANILLES.- De passada, veurem cares boniques.
BORJA.- A peu! Seria molt ordinari.
CENTELLES.- Més ho és, al meu parer, exposar-nos a les burleries de donzelles nècies i indiscretes.
BORJA.- Vols que travessem per la plaça de la Figuera i Santa Tecla? [...]
BORJA.- Pugem fins a Sant Martí o pel carrer del Vallès davallem a la plaça de Vilar-rasa.
CABANILLES.- Anem per ací al trinquet d'en Bàrcia, o si prefereixes, dels Mascons.
BORJA.- Que n'hi ha a França, de jocs públics com els nostres?
CENTELLES. - De tota França, no en puc parlar. A París, de fet, de jocs públics, no n'hi ha; de privats, n'hi ha molts: els del raval de Sant Jacob, de Sant Marçal, de Sant Germà...
CABANILLES.-I a la mateixa Cité, el famosíssim de la Braca.
BORJA.- Juguen igual que per aquí?
CENTELLES.- No hi ha gaire diferència, sinó que allí l'amo del joc us dona calçat i bonets per a fer el partit.
BORJA.- Com són?
CENTELLES. - El calçat és de feltre.
BORJA.- Aquí no serviria.
CABANILLES. - Per mor de l'empedrat. A França i a Bèlgica juguen sobre paviments enrajolats, plans i llisos.
CENTELLES. - Els bonets, a l'estiu, són més lleugers, i a l'hivern, gruixuts i fondos, amb una corretgeta que passa sota el mentó perquè no caiguin del cap o no llisquin sobre els ulls.
BORJA.- Aquí no ens en posem mai, de corretgeta, sinó quan fa molt d'aire. Amb quina mena de pilotes juguen?
CENTELLES.- Quasi mai amb pilotes de vent, com aquí, sinó amb unes pilotes una mica més petites i molt més dures, de cuiro blanc. La borra no és com en les vostres, de pelussa de drap; és de pel de gos i, per tal motiu, juguen rarament amb la palma de la mà.
BORJA.- Doncs com percudeixen la pilota? Amb el puny, com en les de vent?
CENTELLES.- No, amb una pala.
BORJA.- Feta de fil?
CENTELLES.- Teixida amb cordes de budells, com són ordinàriament les cordes de la guitarra. Limiten el camp de joc per mitjà d'una corda tesa, i per tota la resta juguen com aquí. Tirar la pilota més ençà de la corda és falta; els bàndols són dos; els nombres, quatre: quinze, trenta i quaranta-cinc i són avantatges les d'igualar-se a dos o a tres punts. La victòria pot ser doble, guanyant la ratlla i el joc. La pilota es torna de volada o del primer bot, i com de rebot ja no porta força, es fa una ratlla on s'ha tornat.
CENTELLES.- La primera regla, quan es vol jugar, és tenir present que l'home ha sigut creat per coses serioses i no per jocs i facècies. Els jocs s'inventaren com a esbarjo de l'esperit fatigat per treballs greus. És, doncs, permès jugar, però es deu prendre el divertiment com es pren el somni, el menjar, el beure i altres coses que renoven les forces; si no, el joc és un vici, o sia, una cosa fora de lloc.
Segona regla: veure amb qui es juga. Aixi com en emprendre un viatge o en anar a un convit es considera atentament qui són els companys, igualment s'ha de veure amb qui es juga, tractant que sigui amb persones conegudes, car en els desconeguts hi ha perill, i és vertader l'aforisme de Plaute: «L'home és un llop per a qui no el coneix». Plaute, La comèdia dels ases (Asinaria), 496. Thomas Hobbes descriu d'aquesta manera l'estat de natura per tal d'explicar l'alienació de la violència original i el trànsit contractual a l'estat de Societat, de veure també que els companys siguin graciosos, jovials i de bona criança, persones amb qui no hi
hagi perill de discutir i batallar-se o que forcin a fer o dir coses blasmables, evitant els blasfems i juradors, els qui diguin paraules lletges, perquè d'aqueixes pestes se te'n podria encomanar algún vici o mal costum. En una paraula, no jugar més que amb persones que, en jugar, es proposin allò que tu et proposes: passar l'estona com a solaç de l'esperit.
Tercera regla: saber allò que jugues i conéixer el joc, perquè si l'ignores, no pot haver-hi divertiment, ni per a tu ni per als teus companys ni, fins i tot, per als qui miren, i que el joc sigui tal que, tot divertint-te, exercitis el cos si el temps i la teva salut ho permeten i que, a més, no sigui tot ell d'atzar, sinó que permeti un cert enginy per a corregir les errades.
Quarta regla: considerar allò que es juga, car no s'ha de jugar sense arriscar qualque cosa, el que seria ninada, ni s'ha d'apostar tant que la mateixa quantia et preocupi, en el qual cas el joc no seria joc sinó turment.
Quinta regla: la manera de jugar, la qual cosa vol dir que abans de començar no et proposis més que esplaiar-te, exposant qualque moneda, o sia, comprant amb ella el solaç d'una fatiga. No oblidis que la sort és vària, incerta i mudable, i que perdre no és rebre cap injúria; per consegüent, has d'aguantar la pèrdua amb paciència, no posant mala cara, no dient injúries, no llançant malediccions a l'adversari o als qui miren com jugueu. Tenint ben en compte, si guanyes, de no burlar-te del company; i, finalment, que mentre duri la partida has de ser enraonat, alegre, graciós, plaent sense berganteria ni desvergonyiment, sense donar la més lleu mostra de trapasseria, de vilesa o d'avarícia, sense engallar-te en discutir una jugada i sense jurar; rccordant que tot allò que jugueu és de mínima importancia i no mereix que sigui necessari invocar el nom de Déu, posant-lo com a testimoni.
També has de ser benparlat amb els qui comentin les jugades, que hauràs d'escoltar donant proves que no t'ofenen. D'aqueixa manera, el joc és delectació i escola de cortesia per a un jove ben educat.
Regla sisena: considerar la durada del partit, fent de manera que et sigui lícit deixar-lo en semblar-te que ja t'has distret prou i et sentis apte per al treball seriós.
Qui no observi aqueixes regles, fa malament; vulgueu seguir-les i alegrar-vos, cavallers.
BORJA i CABANILLES. - Així serà fet."
CENTELLES.- Anem a passeig: tinc un increïble desig de reveure la meva ciutat nativa, que fa tant de temps que no he vist.
BORJA.- Prenguem les mules per passejar amb major comoditat i amb més senyoriu.
CENTELLES.- Un senyoriu que no val un petar de dits.
BORJA.- Jo tampoc, si vols que et sigui franc, mouria la mà pel senyoriu de què parles, i no sé per quin motiu l'hem de voler donar a les nostres persones.
CABANILLES.-Tens raó: som tres, i en els carrers estrets, amb la gentada ens separaríem els uns dels altres, i per aquest motiu hauríem d'interrompre la nostra conversa, o que un de nosaltres no entengués moltes coses.
BORJA.- Està bé, m'hi conformo: anem a peu. Entrem per aquest carreró a la plaça dels Penyaroja.
CENTELLES.- Molt bé, i d'allí, pel carrer dels Manyans al dels Pastissers i al mercat, o plaça de les Fruites.
BORJA.- Per que no «de les Cols»
CENTELLES.- Tot és u, qui és amador de cols, en diu «de les Cols»; qui de la fruita, «de les Fruites». Quina plaça més gran! Quina distribució de marxants i exposició de coses per a vendre! Quina fragància dels fruits! Quina varietat, bellesa i pulcritud! Impossible imaginar uns horts semblants a aqueixa plaça, i quanta cura dels nostres edils i de llurs dependents perquè el comprador no sigui burlat! Aquell que veieu en la seva mula, no és Honorat Joan?
CABANILLES.- No ho crec pas. Un dels meus minyons, que fa poc li ha parlat, l'ha deixat retirant-se a la seva biblioteca. Si ell sabés que som ací nosaltres dos, no dubto que hauria vingut preferint les nostres facècies als seus estudis seriosos.
BORJA.- Bé, acaba d'explicar aquelles regles.
CENTELLES.- Fugim d'aqueixa gernació i per la plaça de la Mare de Déu de la Mercè anem al carrer del Fumeral i al de Sant Agustí, on hi ha menor freqüentació.
CABANILLES.- No convé allunyar-nos tant del cos de la ciutat. Pugem més aviat pel carrer de la Bosseria cap al Tossal i d'allí al carrer dels Cavallers, on veurem el vostre palau dels Centelles, les parets del qual deuen plorar encara l'heroic comte d'Oliva.
BORJA.- O bé, havent ja plorat el seu dol, es congratulen que un jove distingit com tu hagi heretat un tan il·lustre ancià.
CENTELLES. - Quim goig el meu de veure la cort, i els quatre tribunals, el del governador de la ciutat, que sembla ser patrimoni dels Cabanilles: el civil, el criminal i el de tres-cents sous! Quins edificis! Quina faç de ciutat!