La «Casa de la Vall», que ve a ser lo palau legislatiu, és un casal a quatre vents antic i rústic que té un petit barri o pati al davant de la fatxada principal. Damunt de la porta hi ha l’escut d’armes de la república dividit en quatre quartets que contenen les barres catalanes, la mitra d’Urgell i els dos bous capiculats de Foix. Al peu de l’escut hi ha uns versos en llatí bastant pretensiós, i sobre hi ha també en llatí un ròtul que diu Domus concilii; justiciae sedes. A la part posterior de la «Casa» hi ha una torre, i en totes les fatxades les obertures no guarden cap simetria. En la principal hi ha sols dues reixes i un balcó, del qual, quan hi ha Consell surt la bandera de la república amb los colors vermell, groc i blau i amb l’escut d’armes en lo centro. La «Casa de la Vall» té pla terreno i dos pisos. A pla terreno hi ha l’arxiu de causes criminals i les estables a on deixen los consellers les cavalleries. Lo primer pis està destinat al Consell, i lo segon, amb honors de golfes, serveix per dormir los consellers, quan lo Consell dura més d’un dia. Cada parròquia té lo seu quarto amb dos llits grans i una gran caixa per guardar les robes. […]

Van fer-me veure també l’Arxiu de les Valls, que és considerat pels andorrans com una arca santa. És un armari de paret en la sala del Consell, que està tancat per medi de sis panys, quals claus guarden respectivament los Consellers de les sis parròquies. Sols pot obrir-se estant presents los sis clavaris. En aquell arxiu hi ha documents importants i curiosos. Hi ha pergamins dels primers temps de la independència d’Andorra i hi ha los llibres d’actes del Consell, que són monumentals i contenen la història pràctica de la llengua catalana; hi ha lo «Politar», o sigui una recopilació manuscrita de les lleis, usos i costums d’Andorra; hi ha lo «Digest», etc., etc. Aquell armari és realment l’arsenal de la independència de la república i la font de la seva felicitat. Fan bé, doncs, en respectar-lo com una arca santa.