Dietaris de les eixides

PAM - 2002 - Barcelona

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Indret: Parc Municipal. Glorieta. Ecosistema (Elx)

Monóver, 27 d'abril, 1902.

 

Amic estimat: per un qui no és sortit de Mallorca ni s'és acostat a la regió alicantina i murciana, és difícil formar-se idea de lo que és la ciutat d'Elx. Hi ha que figurar-se una ciutat d'una trentena de mil ànimes, rodada casi per tot de boscs de fassers o palmeres; i n'hi ha mils i milions d'aquelles soques i rames tan pintoresques, tan airoses, tan gallardes, carregades de raïms de dàtils, que l'embatol [ventet fluix i fresc] engronsa suament, siulant entre aquells vols sens fi de branques entretallades, com a cabelleres atabuixades del vent escampant dolces harmonies, acompanyament del cant encisador dels milenars i milenars d'aucells que hi caplleven voletetjant sens mai parar. I per embellir i enriquir més aquella delícia, baix dels fassers està ple de magraners dolços, davall la xalesta verdor dels quals descompareix la terra; de manera que abaix s'estén a immensa catifa de rames de magraner, y amunt, a cinquanta, a setanta i a noranta pams, vola el cobricel de les rames dels fassers i raïms de dàtils brillant damunt el fondo blau del firmament...

Elx és una ciutat plana, d'aspecte modern, de carrers drets i prou amples sense empedregar, que no pateixen de massa nets, d'aceres molt estretes, i que en dies de ploure, com el que jo hi era, no hi ha qui hi vage. Les aceres s'omplen d'un bon sostre de llim, que, si un no hi camina de braó, pega qualque llenegada faresta. Entre acera i acera no hi ha que pensar d'anar-hi: s'hi posa un pam de fang.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Indret: Basílica de Santa Maria. Interior (Elx)

Me parlaren de les grans festes que es fan dins el Gost per l'Assumpció de Maria. S'estranyaven que no els hagués vistes, essent tan notables que, segons me digué un escolanet, només se'n fan a Roma d'iguals, i, segons m'assegurà e1 diligencier de Santa Pola, només se'n fan a París. L'escolà major, persona molt plaent i deixondida me'n féu la descripció amb tots els seus noms i armes, davant el Sr. Rector i una partida de capellans, que no li tocaren ni una til·la. Pareix que tres dies abans de la Festa del 15 d'agost davalla de la cúpula, sortint d'una magrana colossal un minyó de carn i os vestit d'àngel que anuncia la Mare de Déu, representada per una nina, la seva mort, i llavó el dia 15, després de figurar-se la mort de Maria tenint entorn del llit tots el Apòstols fora Sant Tomás, se fa an el viu la pujada de Maria Verge a los cels, per via d'uns ternal i una postissada cap a la cúpula, d'on davalla amb un altre postissada la Santíssima Trinitat representada per al·lotets i un capellà, i se fa a devers cent pams d'altura la Coronació, rompent les bandes de música la marxa real i retronant les aclamacions i espants dels milenars de feels que omplen de gom en gom la iglésia, i, si més n'hi cabien, més se n'hi encistarien.

Quan l'àngel anuncia la mort a Maria, i quan s'apleguen els Apòstols an el moment de la mort d'Ella i llavó se'n puja a los cels i la coronen, se diuen unes cobles, en llemosí, que diuen per aquí, eixó és, en català, és el dir, la llengua que es parla, i que són un monument preciós de l'estat a on se trobava ella quan compongueren tals cobles, que per força les havien de compondre així com parlaven aleshores a Elx, per la senzilla raó que, una cosa tan popular com aquella, havia de respondre an el paladar del poble, i havia d'esser lo mateix qui ell parlava. Doncs bé, aquestes cobles semblen escrites en mallorquí antic, observant l'ús de l'auxiliar esser en certs verbs de moviment local i en los reflexius i la concordança dels participis amb el terme acció i la forma de la persona singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació, que usam a les Balears i que és la primitiva dins la llengua catalana. De manera que aqueixes cobles són una prova de la mutilació que la llengua ha sofrida per aquí per la maleïda i funesta influència castellana.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Indret: Plaça de la Glorieta (Santa Pola)

A Santa Pola se conserva el valencià millor encara que a Elx, i tenen algunes formes i pronunciacions especials que coincideixen amb les de les de Balears i part de Catalunya i s'allunyen per complet de la generalitat de la pronunciació valenciana, lo qual constitueix un de tants arguments de la unitat de la llengua. En determinades paraules acabades en a àtona, que an el regne de València solen pronunciar com a clara o castellana, a Santa Pola l'enfosqueixen com a Felanitx, Sóller i les extenses regions de la Provença i Tolosa, i ve a sonar com o.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Indret: Església de Sant Pere (Novelda)

Novelda es una població d'unes 10.000 ànimes, cap de partit judicial, situada dins un paisatge prou pintoresc. Té l'aspecte de població moderna, això és, sense caràcter monumental, dominant el prosaisme i el raquitisme en los edificis.

El més important es l'iglésia parroquial, dedicada a Sant Pere, barroca, amb creuer i cúpula. La nau, coberta de volta de mig punt amb llunets i finestres quadrangulars a n'aquests, fa quatre capelles per banda. El creuer té a n'el braç esquerre un portal i a n'el dret la capella del Roser, també amb creuer i cúpula, de tambor, com la principal. L'àbsit o cap de la creu fa dues capelles per banda i se clou amb la forma hemicilíndrica i volta de quart d'esfera. Aquesta iglésia està tota pintada, i dorats els capitells i claus i fullatges dels frisos, estries i vergarons dels rebaixats, que són molts, lo qual li dona un aspecte de pompa i magnificència que sorprenen i agraden. A la gornisa que roda tota l'iglésia a n'el començament de les voltes, tengueren el bon acudit de posar-li una baranda revengudeta, ara fa l'efecte d'una balconada o trifori, i així se justifica d'alguna manera la presència de tal gornisa a n'aquell punt. Perquè les gornises així no siguen una aberració i una atrocidat, no hi ha més remei que posar-los una baranda per l'estil, i convertir-les en balconada. Així serveixen per qualque cosa: de lo contrari no són més que una nosa, un embalum il·lògic, sense cap ni peus, una vertadera heretgia en matèria de construcció.

A les petxines de la cúpula major hi ha representats els quatre evangelistes, i, a les de la cúpula del Roser, emblemes bíblics de Maria Verge.

El chor està su baix del presbiteri, davant l'altar-major. El retaule d'aquest és gòtic modern, reproduint les formes de la tercera època de dita arquitectura, molt inferiors a les de la segona i primera. Per fer gòtic de bon de veres, no basta posar campanarets, pinacles, arcs apuntats i frontons: això no són més que part de la pellofa, no són més que elements molt secundaris de l'ogival; la substància, la llecor, l'ànima, és una altra cosa, més fonda, més íntima, que no basta allargar la mà i pegar grapades per atènyer-la.

Els retaules de les capelles de la nau son grec-romans, ben enllestidons i que fan planta, però són magrets. El de la capella de comunió, barroc, ja és més important. Resulta molt senzill; és just l'enquadrament de la capella de la Mare de Déu a n'el fondo de l'absidiola, que conserva els costats descoberts i forats de fusta tota obratjada i daurada i la copinya està decorada de la mateixa manera, i així brilla adesada i espaiosa i plena de majestat la forma absidal.

Se veu que la gent de Novelda és piadosa i donadora. En la decoració d'aqueixa iglésia hi ha gastades d'una quinzena d'anys ençà unes seixanta mil pessetes, tot de llimosnes del poble.

Aquí si que hi he trobats bons elements per l'obra del Diccionari. S'apuntaren com a col·laboradors tretze capellans, tres metges (D. Miquel Cantó i D. Eleuteri Ayala i D. Elies Abad), un advocat (don Gaspar Azorín), el Mestre d'Escola, don Joan Llopis, i encara se n'hi apuntaran d'altres. Vaig constituir dos corresponsals, el Dr. en Teologia D. Cayetano Navarro Segura, Pvre., i el metge D. Miquel Cantó, persona instruïdíssima en llengües i en la seva professió.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Indret: Santuari de Santa Maria Magdalena (Novelda)

A Novelda i a Monòver conserva el valencià algunes formes molt especials i ben llegítimes, que donen molta llum per l'estudi de la nostra fonètica. Aquí a Monòver, se troba, lo mateix que a Santa Pola, la a àtona final, tan fosca en determinades paraules com a Felanitx i a Sóller i a la Provença; i a Petrer, poblet no gaire lluny d'aquí, la tenen just com a la generalitat dels pobles balears i Catalunya oriental: lo qual constitueix una de tantes proves de la unitat de llengua que es parla a Catalunya, Rosselló, Balears i València, que, si no volem pegar cossa a la història i a la  lògica, no tenim més remei que anomenar catalana. Porà venir tort i de cap de dent a qualcú, però aqueix és el seu nom, per més que esperonetgen.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Indret: Església de Sant Joan Baptista (Monòver)

A Monòver he feta també bona collita per la gramàtica i he trobats per al Diccionari uns quants col·laboradors que em sembla que se n'han de desfer com tot uns homos.

Dues iglésies té aqueix poble: la parroquial i la d'un convent de franciscans que hi havia.

La parroquial és barroca, amb creuer i cúpula i capella de comunió molt gran. És de bona traça i té majestat. Està sòbriament ornamentada amb algunes pintures a les pilastres, rebranques i arcades, i daurats els capitells i els verguerons dels rebaixats. Les petxines de la cúpula mostren esculpits els quatre evangelistes. L'àbsit fa dos trasts, i l'enfront és pla i està decorat amb més esplendidesa que la nau. El chor va aferrat amb lo Presbiteri, just davant l'altar.

La capella de comunió o de la Mare de Déu del Remei fa un creuer amb cúpula, i la planta presenta forma quadrada perquè a n'els quatre recons que la creu deixa an els ànguls del quadrat hi ha una capella amb una cupuleta de mitja taronja.

La cúpula central té a les petxines uns baixos relleus que figuren la Presentació de Maria Santíssima a n'el Temple, essent minyoneta, l'Anunciació, la Purificació i l'Assumpció. El retaule de la Mare de Déu és barroc i ben passador. Els altres retaules són de passa tu, passa tu.