Diari de Girona (Girona), 1992
—Quins valors porta el mite d'«El Capitán Trueno» i quina relació tenen amb el seu estat vital quan el va crear?
«El Capitán Trueno» és un cavaller errant, per tant participa de tota la cosa de la taula rodona, al servei dels febles i dels oprimits. Jo en aquells moments tenia la preocupació de la justícia social i l'obsessió d'anar en contra del poder personal. La història d'«El Capitán Trueno» consisteix a fer d'agitador. Va per tot el món i quan arriba en un lloc on la gent està oprimida, els aixeca contra el tirà. Com que és d'una època en què imperava la censura, és un conte possibilista; diu coses però no d'una forma clara. Diu coses com "Santiago y cierra España", per fer-ne colar d'altres.
—Va néixer a l'Empordà?
En una història que vam fer l'Ambrós i jo fa uns anys vam situar «El Capitán Trueno» a l'Empordà. Ell és un hereu, però té un germà que està molt emprenyat perquè vol ser ell l'hereu. Com que a «El Capitán Trueno» no l'interessa això, sinó els llibres de cavalleries i lectures com La República, de Plató, i els clàssics greco-llatins, passa l'heretatge al germà i fot el camp a la recerca d'aventures amb ideals de justícia.