PAM - 1996 - Barcelona
El Partenó
Sobre els rocs de les teves taules barbres,
Mallorca lluminosa com l'abril,
bastiren els teus fills de nobles marbres
un Partenó gentil.
Com les cordes d'una arpa harmoniosa
ben puntejades per un plecte d'or,
ses columnes, fendint la llum joiosa
ens feien batre el cor.
Entrar volia dins la sala augusta
que amb sos coturns petjava el propileu,
car s'oïa sonar, dolça i robusta,
la lira de Tirteu.
Un dia, quan la llum rosada esclata,
s'enfosquí de fumalla l'horitzó
i l'horda enderrocà la columnata
del clàssic Partenó.
Mes vós, sotjant les mans barbres i impies
aixecàreu de nou el temple bell,
refent amb el cisell basa i estries,
servant el capitell.
Un poeta tal volta us dirà Aspàssia,
mes ¿què pot dir aquest glosador pagès
si ho diu el vostre nom macell de gràcia?,
sou lo que sou: Mercès!