Ajuntament d'Argentona (Argentona), 1995
Lo retorn
La tartana s'és vinguda,
los infants ja hi salten dins.
¡Adéu siau, esplais alegres
dels clars dies de l'estiu!
D'aquell aplec de belleses,
avui, no en resta altre encís
que els pilots de fulles seques
que el vent passant fa cruixir.
La verdor de camps i vinyes
poc a poc s'ha esgrogueït;
i les flors ja no hi gallegen
per les vores dels camins.
Ja no es veu penjar dels arbres
lo fruit ros i el flonjo niu;
sols dins son pelló de punxes,
la castanya hi branda humil.
Per entre boires polsoses
resten planures i cims;
i el poblet i la parròquia
s'esfumen sota un cel gris.
Tot s'esborra; tot s'allunya;
tan sols, entre mig dels pins,
s'esguarden les parets blanques
de l'ermita del Sant Crist.
Del Sant Crist que tantes voltes
he pregat per los qui estim...
que al braç de la jove mare
m'hi deixa veure un nou fill.
Argentona, quals aigües ferruginoses estomacals són sobradament conegudes i a on cada any s'hi veu amb pocs dies tornar prodigiosament en enceses roselles les galtetes de lliri blanc de les noies i criatures de la ciutat, mancades del ferro i de l'oxigen que aquí sobra arreu, fóra la riquesa de qualsevulla regió, de les que entenen millor los seus interessos i amb més amor patri que nosaltres, donant a lo seu tota la importància que mereix. I no es cregui que a Argentona li manquin al·licients i fins relativament certes comoditats; res d'això. En lo poble, se lloguen habitacions amb tot lo necessari per a passar una temporada d'estiu i en les afores, al peu mateix de la muntanya, a poques passes de la poètica font del ferro enclavada al bell mig d'un pintoresc bosc de pins, s'hi aixeca l'acreditat Establiment del senyor Solé que amb les importants obres que ha portat a cap en lo present estiu l'ha col·locat a l'altura de lo mellor de Catalunya, relativament a establiments d'aquesta mena. Espaioses habitacions elegantment amoblades, grandiosos salons per a menjador, piano i billar; cafè, restaurant i fonda, immillorablement servida i amb la netedat proverbial de les poblacions de la costa catalana, fan del citat establiment un deliciós lloc d'esbarjo per a refer-se del cansanci dels afanyosos mesos d'hivern; i més, quan a lo dit s'hi afegeix l'encant de distingidíssimes famílies de Barcelona i Mataró, que en establiments, chalets i cases per a aquí estiuejar i que amb amigable germanor formen una sola família, organisant balls, concerts i excursions per les muntanyes d'aquestos voltants, entre los que hi sobresurt lo derruït castell de Burriac, les pintoresques ermites de Santa Elena, Sant Llop i la del Viver; la notabilíssima casa del senyor Cabanyes, l'ombrívola font de can Martí de la Pujada i los hermosos i mai prou ben ponderats boscos de Riudameia, que sens exageració, semblen arrencats de les encisadores valls suïsses. A l'amabilitat del ja citat senyor Solé se deu la millora de poguer anar al mateix manantial a beure l'aigua del ferro, qual hermosíssim caminet, entre boscos, situat en la muntanya de Burriac, té el privilegi d'atraure totes les tardes a la jovenalla de la colònia forastera, àvida de fer de cabretes per aquestes pintoresques serres, que facilitant-nos bany al molí, excursió a la tarda i a la vetlla, o reunió en l'establiment, o concert en la casa de l'amable família Tafanell, nos fan oblidar un bon xic les preuades meravelles de l'Exposició Universal de Barcelona que, sols per la suprema llei de la salut, és perdonable que haguem abandonat.
En la segona part de l'obra se deté en lo valor curatiu de les aigües medicinals, tant de sa composició química com de ses propietats clínico-terapèutiques, donant-li ocasió la font propietat de la casa Ballot, per a esplaiar-se enumerant i discutint les indicacions del ferro, de qual metall, en forma de bicarbonat ferrós, n'és tan rica l'aigua de dit manantial.
La font de la casa Prats, li dona peu per a demostrar sa filiació científica al costat de l'escola microbiana, tot parlant, encara que superficialment, dels microbis de la terra que per medi de les filtracions poden infestar les aigües de dit manantial.
Acaba lo senyor Vinyeta la part mèdica de son treball amb unes notes sobre Argentona, com estació aèreo-mineral, que fan recomanable per als reumàtics, ademés de reunir grans condicions com a estació hivernal i de comptar amb lo important i ben muntat establiment de don Josep Solé.
Lo senyor Vinyeta, a més d'haver prestat un important servei a la hidrologia pàtria, ha enriquit amb son notable estudi, presentat amb gran amenitat, lo ja important catàleg de guies de Catalunya i la nostra felicitació fóra més completa si, català de cor com lo veiem per l'entusiasme que tot son treball respira, hagués estat catalana la llengua amb què l'expressa.
I ara perdoni'ns los nostres llegidors si encara que tan superficialment, nos hem atrevit a exercir de crític. Serveixi'ns d'excusa lo plaer amb què hem vist fer justícia a un poble i a unes aigües, amb les que més de dues vegades hi hem vist a les nostres filles tonificar-se i recobrar forces i colors i de qual estància en tan pintoresca terra, ne guardem molt grates recordances per les bellíssimes famílies que allí estiuegen i que amb son amable i distingit tracte, són indubtablement un dels majors al·licients de la bonica i saludable terra argentonina.
A Don Joan Cabanyes, hereu de l'antic casal de sos passats
en lo poble d'Argentona
L'altiva grandesa em plau
de ta històrica masia,
preuat joiell de l'avior,
bell record de mellors dies:
Jo amb respecte acoto el cap
baix ses parets ennegrides,
segellades per lo foc
de les bales enemigues;
Jo admir l'estrado d'honor
on la tradició n'explica,
que a l'invicte Carles Quint
li'n donà franca acollida;
Mes a la llei del meu cor
altra bellesa l'encisa,
i és... de son xic mirador
la centenària englantina.
Envers la cambra nupcial
son verd brancatge es destria;
gemat dosser estrellat
de floretes nacarines:
Niu polit de papallons
que hi fullegen amb s'aimia,
encenser que vers l'espai,
llença a dolls sa flaire fina.
¡De l'Afra[u], model i espill
de les dames de valia,
que amb l'aroma de ses flors
vers al cel, ha fet la via!...
¡Déu te guardi de mals vents!
¡oh centenària englantina!
ornament del bell casal,
de la vall argentonina!