Edició d'autor (El Vendrell), 1980
La forta ascensió a l'ermita de Sant Antoni, un dels signes més destacats d'orientació de la nostra comarca, ens permet comprovar l'amor dels fills d'Albinyana per la terra del seu terme i 1'aprofitament que d'ella fa per la vinya, el conreu més feixuc i laboriós del Baix Penedès; doncs fins als mateixos peus del petit i enlairat temple, les vinyes clapegen de verdor els bancals esglaonats que segueixen les dues fondalades, que, des del mateix cim de la muntanya, van davallant fins arribar al pla. Tots aquests bancals són obra dels margetaires, un ofici d'artesania, avui desaparegut. Al seu treball de bella i forta arquitectura &ndashen pedra seca&ndash, una arquitectura a l'aire lliure que ha perdurat a través dels segles, i que avui costaria més diners realitzar-la que el valor de les mateixes terres, ha fet possible el conreu de les feixes, les quals admirades des del pla semblen talment amples inicis de torres de Babel que volen arribar al cel amb les ofrenes que tant plaïen al déu Baco i a Noè, el de l'arca diluviana. Des del petit parapet que delimita la plaça ermitana, és un festiu i agradable sentiment el que emplena el nostre cor enamorat de les terres i dels pobles de la plana, la visió panoràmica dels quals d'una manera impensada i pacífica s'apodera de la nostra atenció i de la nostra voluntat.
El poble comença quan s'acaba el pla, al costat de la carretera, i els carrers, amb fort desnivell, cerquen la plaça de Dalt, darrere l'església, on convergeixen tots com si els empentés el delit de l'altura per la defensa o pel domini. Tant el poble com el barri, compten amb cases de solera que donen una sensació de fortalesa i prestigien el conjunt de les edificacions. El campanar de l'església és airós i té quelcom de l'esveltesa del campanar del Vendrell, amb un rudimentari àngel-penell al bell cim. Tot el poble, doncs, puja fins als peus d'aquesta torre-campanar; però aquest delit per l'altura no acaba en el si del conjunt urbá. Més amunt, sobre dels carrers encastellats d'Albinyana, damunt d'una vinya ufanosa i ben treballada, quatre cases, fermes, aixequen llurs fonaments per l'indret, d'alçada, de les teulades. I quan encetem el camí de l'ermita-talaia de Sant Antoni, més amunt, a més alçada que la de l'àngel del campanar, unes altres cases antigues, formant un petit costat de carrer, davant d'un petit pla que devia servir d'era, són la demostració palpable de les afeccions estratègiques i la fal·lera pel gaudi de les belles i amples panoràmiques del Baix Penedès, les quals troben satisfacció en aquestes i altres construccions, mes modernes, d'aquest encimbellat i típic agrupament d'Albinyana.
Vers llevant, ben a prop, veiem el Mercat, funcional, amb dues places que són el seu complement necessari, i que tots els divendres, i més ara, que s'apropa l'estiu, són un formiguer de vilatans, comarcans, estiuejants que tenen l'apartament o el xalet a les platges, i estrangers que converteixen la vila en una moderna torre de Babel. Tots ells adelerats, cuidant d'emplenar els seus cistells de productes alimentaris de tota mena, entre els quals tenen preferència les fruites i verdures fresques de la comarca. És un espectacle vistós i alliçonador viure-hi els moments de màxima assistència i convivència, en les hores que contornen el migdia.
I parlant dels mercats dels divendres, forçosament hem de destacar el que té lloc a la Plaça Nova, el carrer d'Àngel Guimerà, la plaça situada al bell mig del carrer que porta el nom del gran dramaturg autor de Terra Baixa i creador de l'immortal personatge «Manelic». Temps endarrere aquesta plaça fou destinada a la compra i venda de porcs, principalment garrins petits i mamellons per a l'engreix. Avui tot el perímetre d'ambdues places, el carrer que les uneix, i el del Progrés, és un immens mostrari-magatzem de robes i altres mercaderies, un arc de Sant Martí de colors i de productes. Aquest carrer del Progrés s'il·lustra amb les parets septentrionals de la llar pairal del gran poeta vendrellenc, geni de les lletres catalanes i veí — amb sols dues cases entre mig — d'un altre fill del Vendrell, en Pau Casals, la fama del qual com a artista i, encara més, com a Home de Pau, ha traspassat totes les fronteres, i és reconegut com a Mestre, mundialment, en ambdues activitats. Les dues cases, dels dos prohoms del Vendrell, estan a un costat de la Plaça Nova i són el començament del carrer de Santa Anna. I tornant al mercat d'aquests carrers i places que formen el rovell de l'ou del Vendrell noucentista, direm que més de cinquanta venedors ambulants emplenen tot l'espai disponible, en les dues places i en els dos carrers, els uns amb un espai de dos metres, els altres amb cinc i fins deu metres, exposant llurs mercaderies, majorment roba de vestir, jerseis, pantalons, camises, fins la roba interior mes íntima; també el calçat hi és present. Quintars i quintars de roba en improvisats taulells de fusta i també amuntegats per terra, oferts a crits pels venedors, fan dels mercats dels divendres al Vendrell, una festa pels ulls, on una allau de possibles compradors, una reunió de comarcans i comarcanes, en una convivència a la qual sols podem posar el defecte de la pressa que no ens deixa el suficient lleure per a paladejar com cal les coses que tenim tant a la mà, com són l'amistat, el gaudi de la conversació i el de la contemplació silenciosa al bell espectacle de la multitud tafanera comparant qualitats i preus en les diferents parades. Hom pot admirar un mostrari infinit de belleses femenines, i segurament elles trobaran, en els nostres joves, unes semblants qualitats, a les quals pot enriquir la simpatia, una qualitat que no es compra ni es ven, però el valor de la qual és superior a l'or de divuit quirats.
El mercat dels divendres, al Vendrell, té quelcom, malgrat la modernitat, el poc temps de la seva ampliació a la Plaça Nova, a la del Centre i als dos carrers més amunt esmentats, té quelcom, repetim, del tipisme dels Encants del Clot a Barcelona, tan celebrats com concorreguts.
Una cinquantena més de venedors de fruites i verdures, emplenen la plaça de davant del Mercat i la Plaça Macià, darrera l'església. Aquí els compradors, principalment compradores, mestresses de casa, que cerquen l'economia, compren als de fora vila, i són l'enveja dels venedors de sempre, de dintre la gran plaça coberta, els quals a la llarga, no surten perjudicats, perquè la gran afluència de visitants fa que tothom pugui buidar els taulells de las mercaderies exposades. Fins les olives en sols i la pesca salada és venuda a l'aire lliure en dites places. De tant en tant un camió ven pernils a la menuda. El passeig del 4 de Març, en el seu començament, també veu algunes parades de quincalla, antiguitats i objectes de regal. És com la traca final de la Festa Major.
Des del cim del campanar, sota mateix les ales de l'honorable vilatà, Tobies, que vetlla incansable, de nit i de dia, presidint les activitats productives i les festives de la vila, ensems que assenyala, amb el seu dit savi, d'on bufa el vent, servint de guiatge als pagesos que van al camp, i d'orientació a alguns polítics camaleònics de la nostra terra, sobre la camisa que s'imposarà aquest estiu per no anar «demodé». Amb perdó i agraïment vers tants d'homes la bona voluntat dels quals farà possible obtenir una Catalunya i una Democràcia plenes, massa temps ignorades i tractades amb menyspreu.
Doncs bé, des de tan alta talaia, admirem, als nostres peus, la Plaça Vella, aquesta plaça que tantes jornades de glòria ha contemplat a través de la valentia i el bell fer d'uns vendrellencs de sempre, i també d'ara, units en l'amor a la vila i en l'enaltiment de l'afició de construir castells humans, realització que representa un èxit de fortalesa, de convivència i d'amistat sense els quals fóra impossible assolir nivells tan alts de perfecció castellera. I això ho ha aconseguit tot el conjunt de castellers, sense altre protagonisme que saber que tots són imprescindibles i que l'obra perfecta és l'obra del paleta que posa maons, del manobre que els hi dóna, del fuster, del manya, de l'oficinista, del pagès, de l'advocat, etc., etc.; diferents en la formació intel·lectual i en el nivell econòmic, però idèntics en l'amor i en la lleialtat vers un folklore artístic-esportiu ben arrelat a casa nostra.