Tipografia Empòrium (Barcelona), 1947
De la roca dita el Cargol
III
La mar serena
d'escuma emplena
tot el redol
del vell Cargol.
També l'enronda
amb vestit blau
que porta blonda
de lli suau
filat pel bes
que al Cargol dóna,
com un promès
que s'apassiona,
l'onatge fi
del lleu garbí.
Espinàrium
Bell efebus de l'espina
que el peu t'ha sent fiblat,
el dors et veig inclinat
amb corba gràcil i fina.
La testa també et declina
damunt el peu lacerat;
sota el cabell ondulat,
el dolor ton rostre afina.
El teu cos harmoniós
els jocs faran musculós,
lleuger i sofert, i a més destre,
hàbil, fort i serenos
per sortir victoriós
en l'olímpica palestra.
A la Venus del Clos
Presideixes el jardí
amb ton posat majestattic,
harmoniós, enigmàtic,
del fornícul dins l'ombrí.
La salabror et malferí
com el temps, que passa erràtic,
amb crueltat de fanàtic
llatzerà el teu cos diví.
En baixar la graonada
de grisos carreus formada,
quan ja s'entrà al Clos silent,
ta formosar no extingida
l'ànima ens fa enfervorida
amb flames d'encantament.