Associació l'Au Cal·ligràfica (Olot), 2006
Oda a Olot
Oh, Olot, Olot,
bella dorment
sobre llit de gredes
de tants volcans somorts.
Prínceps
de tota mena
pledegen per
desvetllar-te el cor
amb aquell
tan màgic bes.
Vigila vila vella ara
que ja has fet bella creixença
i rumbeges de ciutat
Massa prínceps
et cobegen amb
serenates de rap
i d'altres sonsònies
enganxoses i enganyoses
passades de decibel·lis.
Oh Olot, Olot,
cal que estiguis ben atenta,
molts dels teus
pretendents
també són
prínceps
dorments
eterns preadolescents
només desperts a les fosques,
de caràcter estrepitós
per no caure adormits,
i fan besos que no
els surten pas del cor,
són només besos físics
apresos de la tele
en hores adormides,
besos híbrids que recorren
totes les parts del cos,
besos epitèlics sense
cap mena d'entrega.
Oh. Olot, Olot,
des del meu paradís
amenaçat del Corb
et miro i et sento bella
i dorment
Princesa
somniosa de molses
i de muntanyes de suro,
de rius fets de plata
de la xocolata,
de fagedes simulades
amb belles herbes seques
enfarinades amb traça,
com si la farina fos neu.
Ets la Princesa
enderiada per un món
bla com pessebre ensopit
que no et deixa
despertar.
Oh, Olot, Olot.
Si jo tingués el bes
prou màgic per
fer-te obrir els ulls
a oblidar,
Princesa,
els pessebres de ficció
i esbatanar-te'ls ben grans
per fer-te veure la vida
sobre el paradís real
de gredes i d'aiguamoixos
i de fagedes de somni
sobre els teus vivents volcans
per sort ells, sí dorments.
Vius en un bell paradís
que fascina i on, alhora,
cal atenció
per esquivar l'escurçó.
Saps? Princesa, no hi ha vida
sense risc.
Oh, Olot, Olot,
Princesa, desvetlla't ja,
no vulguis ser aquella vella
que no veia els seus
tresors.