- 1985 -
Quin esgarrifament! El primer instant és pujar, sortir de l'aigua, buscar l'aire. Però el meu amor ja és el riu! Una nova immersió, encara, involuntària. M'engoleixo el riu per fer-lo meu, o és ell el que m'engoleix per fer-me seu? Surto altre cop per dir adéu a la terra. Quina mort més dolça. Es la felicitat suprema. Ja sóc riu! Neixo de nou vora l'Ebre. Torno a la vida terrenal... Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara al cel. Uns em premen el tòrax i els altres em mouen el braços. Obro els ulls i respiro. —Ja està salvat! Tinc dos pares. Ho dic per si algú no ho sap. Vaig néixer dues vegades: una al "quarto" bo de casa; l'altra, a la vora del riu. El primer pare és el senyor Ramon, l'apotecari, el segon és el pare Ebre, el riu. Tots dos m'han nomenat lo seu hereu! Us deixo a tots lo meu riu com a herència! Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara el cel.