El pessebre d’Engordany (Valls d’Andorra)

Barcino - 1958 - Barcelona

Autor: Esteve Albert i Corp
Indret: Plaça Santa Anna (Escaldes i Engordany, les)

A Engordany tothom ens obrí la porta i ens franquejà fins i tot els racons de les golfes, on trobàvem les velles robes i objectes pessebrístics: des de cal Guem, la casa més enlairada, d’on traguérem bressol, mossa, cullerer, abrigalls, etc., fins a cal Sucrana, on ens facilitaven elements tan importants com són el prat, el bou i el cavall, ningú no ens regatejà res: capes i vestits típics i senyorials, els cercàvem fins als pobles més allunyats ensems amb un home tan coneixedor com és el  senyor Antoni Puig (Tonet Laieta), que també ens deixaria el ramat i ell mateix faria de rabadà.

Autor: Esteve Albert i Corp
Indret: Plaça Santa Anna (Escaldes i Engordany, les)
A Engordany, tan ben plaçat a la capçalera de la més gran de les Valls d’Andorra, els bons andorrans d’aquest llogarret bondadosament ofereixen llurs hortals i llurs prats, i llurs cases, i ells mateixos es lliuren al goig de vincular-se a una típica i grandiosa representació del Misteri nadalenc.
Engordany són quatre cases rústiques entorn d’una plaça; i, unes quantes més, escampades al volt, ençà i enllà i amunt per una solana que, arrecerada dels vents, s’enfila devers els cims coronats de neu i de vols d’àguila.
Engordany és el racó més assolellat de les Valls d’Andorra. Engordany és un pessebre vivent tot l’any. El viatger que sap anar d’Andorra la Vella a les Escaldes pel camí més curt, més típic, més virgilià i més natural —el mil·lenari camí de bast dels antics traginers—, travessa Engordany i té la sensació d’un món feliçment llunyà i primitiu, tot i que, de la moderníssima arquitectura de les Escaldes i d’Andorra la Vella, no el separen sinó quatre passes.