El pont de l'Àguila

Joan Jové - 1951 - Barcelona

Autor: Pere Ribot i Sunyer
Indret: Església de Sant Vicenç (Gualba)

Gualba

Gualba té una galta al sol
i l'altra fresca de joia.
Parrupeig de rossinyol,
encesor fina de noia
i espinguet de flabiol.

El gorg negre mira el cel
amb l'ull pres en encanteri.
Faigs i avets li fan de vel
de la nit –somni i misteri.
l'aigua és somni; el gorg, bruel.

Si el goig de viure i fer niu
vol que mai no mori l'alba,
l'avet, el plàtan, el riu,
sota el campanar de Gualba
faran l'amor a l'estiu.

Verd de somni de la vall.
Gualba sempre és primavera.
La bruixa, en l'amagatall,
s'ha desfet la cabellera
Cingle avall!

Autor: Pere Ribot i Sunyer
Indret: Monument a Pere Ribot (Breda)

Breda

 

A mesura que es bada l'espectacle

copso l'escalf de vida en cada llar.

Sóc lluny de mar

i aquí respiro llum, color i miracle.

 

Cada poble m'apar un rusc d'abelles

que es mou entre la lluita i el repòs.

Hortes de fruita, prats d'ovelles,

olor d'herba dallada, olor de flors.

 

Tot té la seva fesomia: fila

l'aranya en el silenci, riu la font

i el misteri de Déu vetlla la vila,

el moviment de l'home, l'ull del pont.

 

Tinc el cor ple

d'aquest Montseny d'amor, vent i misteri.

Cada poble té l'urna de la fe

que rep del baptisteri.

 

Teulades com les feixes ordenades,

la pau del lloc, la gleva del conreu

i per comarcs i cims, pastors, ramades.

Paisatge pur: tot té una sola veu.

 

Dóna'm la mà, amic meu, aquí

com em plauria viure-hi i ben morir,

lluny de trontoll i de la gent estranya!

Vull el secret de pau de la muntanya.

Autor: Pere Ribot i Sunyer
Indret: Monument a Pere Ribot (Breda)

Montseny

 

Muntanya verge, flanc del Líban, oh

pom de verdor i narcisos! Encanteri

de cors. Altar de déu, del vent i el tro.

Déu parla en el pregon del teu Misteri.

 

Dels cims saltà l'Anyell devers la plana.

De la muntanya ve la llum. Oh cims

miradors de la terra catalana

i proveïda de bon pa i raïms!

 

El verd i l'or, amb tu, van de parella.

Caps tota en el meu cor, doll d'esperança.

Pels rierols s'abeuren els anyells.

 

Vós qui meneu l'amor com una ovella,

rebeu, oh Déu, el corn de ma lloança

que us puja del cenobi de Riells.

Autor: Pere Ribot i Sunyer
Indret: Ermita de Santa Cristina (Lloret de Mar)

Santa Cristina

 

Per damunt de la pineda

l'ermita vetlla la mar

i és l'amor de cada llar,

mar de llamp, calma o seda.

 

Patrona de la marina

amb sant elm. Tot és claror,

claror de santa Cristina

i braó del pescador.

 

Processó de mar. Oh tendra

imatge de fe i llum!

Qui millor la sap comprendre

sap trobar-ne el seu perfum.

 

Tot es commou amb vent noble

i dóna més vida al cor.

Vet-ací el sentit d'un poble,

d'un Lloret que mai no mor.

 

La pietat ho endevina:

Sant Elm i Santa Cristina.