Edicions Proa (Barcelona), 2005
És ben probable que Barcelona no entrés de bon començament en els plans narratius de Cervantes. Fou després de llegir, en la continuació d'Avellaneda, que el Quixot apòcrif havia participat a les justes de Saragossa, on estava previst que hi anés el vertader, quan va triar Barcelona. És, doncs, Avellaneda, en gran part, el responsable de l'elecció de Barcelona. Però, què oferia Barcelona que no tinguessin d'altres ciutats de l'antiga Corona d'Aragó per ser l'elegida? València, per exemple, on el 1605 s'havia reeditat dues vegades el Quixot i per on consta documentalment que va passar Cervantes de retorn del captiveri a Alger, mirava també cap al mar i era una ciutat pròspera i dinàmica. Potser des del palau dels ducs no quedava tan avinent com Barcelona, però això no era un impediment per a un escriptor acostumat a manejar el temps i l'espai com li venia de gust. La raó ha de ser una altra, o unes altres. I la primera sembla clara: el Quixot ve a Barcelona perquè Cervantes ho vol. Té a veure aquesta voluntat cervantina amb una possible estada de l'escriptor a Barcelona o només que a la Catalunya de l'època, infestada de bandolers, dominada per bàndols i amb les costes assetjades pels pirates propiciava més aventures que cap altre lloc de la Península? Va sentir-se Cervantes tan fascinat per Perot Rocaguinarda, el bandoler de carn i ossos que dóna peu al personatge de Roc Guinart, com el Quixot per aquest? Ho va passar bé Cervantes entre els catalans? Féu amics a Barcelona? Fou la seva una estada feliç? Li agradaren les festes de Sant Joan que sembla conèixer bé? Es va divertir a les tavernes de la ciutat o a les cases de joc que n'eren moltes? Potser va tenir amors amb alguna catalana, dama més o menys principal, com les amigues de la senyora Moreno, o amb la dona de qualsevol taverner, com ho era d'un de Madrid, Ana Franca, la mare de la seva única filla, Isabel?... No ho sabem. Ni ens consta documentalment que Cervantes hagués visitat Barcelona. No obstant això, els cervantistes consideren quasi segura una estada de l'escriptor i alguns assenyalen que el seu afecte pels catalans i per Barcelona no pot ser sinó fruit d'un coneixement directe. [...]
Una llegenda urbana, que el Manual del viajero de Barcelona (1840) inclou per primera vegada assenyala com a casa de Cervantes la que és situada al número dos del passeig de Colom. Des de les finestres podia veure la platja, el castell de Montjuïc i el moviment dels vaixells... Aquests records catalans potser són els que li permetrien, l'estiu del 1614, sense necessitat d'exercitar la imaginació, crear algunes de les més importants escenes barcelonines de la més universal de totes les novel·les, que ja al segle XVII consagra Barcelona com a ciutat literària.