Quaderns Crema (Barcelona), 1996
A l'exposició de Catalina Bibiloni hi assistia la millor gent de Palma. Un Conseller del Govern Balear hi havia anat a extasiar-se davant els seus paisatges amb nens. Una corrua de cotxes oficials esperaven que els seus ocupants s'hi tornassen a instal·lar per fugir corrents. Catalina Bibiloni rebia felicitacions sinceres d'altres ignorants feliços i es congratulava d'haver reunit tants d'Alts Càrrecs. Una rotllada d'escriptors locals criticava despietadament les manifestacions de l'intel·lecte pueril dels qui no hi eren presents. Pugnaven amb una rotllada de pintors, barallats amb els escriptors i entre ells. Aprofitaven aquell dia per fer front comú contra la ingenuïtat de qui es pensava haver inventat el naïf.
Tant Catalina Bibiloni com Francesc Serra rebien enhorabones càlides. La Torre de ses Puntes era un edifici gòtic salvat miraculosament dels apetits d'una ciutat malèvola. Lluïa tots els llums acabats de posar a corre-cuita aquell horabaixa mateix. Els tot-terrenys dels dentistes, els notaris i els arquitectes locals descansaven a baix.
Una parella d'adolescents frenètics es grapejava entre un Land Rover i un Mitsubishi que imitava un Ferrari, mesclant l'alè de moscatell d'ella amb el de cervesa d'ell. Sentien com Jaume Ferrer, el creador de tapissos i tapisser d'ofici, perorava tot sol a uns quants metres, sobre la voravia. El noi, Tomeu Bosch, subjectava amb fermesa orgullosa la mà dreta de la noia, Carmen Soto. Setze anys per hom. Carmen Soto pastava amb dedicació respectuosa els testicles de Tomeu, que havia passat l'altra mà sota la faldilla negra de Carmen i li explorava conscienciosament l'aparell urogenital.
I es posà en marxa amb decisió. Jaume Ferrer va contemplar-lo pujar l'escala exterior de ferro i va intuir que havia estat el primer que havia tengut accés a un pla autènticament revolucionari. Se n'anà al bar de la cantonada per demanar un altre conyac. Volia fruir de l'anticipació de l'arribada dels aires nous que necessitava, segons consens popular, la vida artística de Manacor. Jaume Ferrer trobava que Catalina Bibiloni era un ésser abominable sense cap noció de la decència.
Tomeu i Carmen seien als escalons de l'església de Sant Pau, davant la torre. Descansaven en silenci, a les fosques, i havien observat amb sorpresa les anades i vengudes de Jaume Ferrer, l'arribada d'Amadeu Valls, el seu ritual estrambòtic i la conversa. Tomeu i Carmen no coneixien cap dels dos carcamals que havien protagonitzat aquella escena incomprensible. I van refermar, cadascun pel seu compte, la intenció de no ésser mai com ells. Van acabar-se la cervesa de litre i Carmen va estavellar l'ampolla contra la paret venerable de la torre. Esperaren pacientment que algú s'espantàs, però no va passar res.