Autor: Ponç Pons i Giménez
Indret: Ecomuseu de les Valls d'Àneu. L'era (Esterri d'Àneu)

Esborrany de nocturn a Esterri d'Àneu

...com qui, vistos los baixos de la vida,

vol veure-la millor des dels terrats.

 

Jacint Verdaguer

Com els vells aneuencs que han viscut arrelats
a uns paratges i uns noms (Isavarre, Borén,
Jou, Isil, Sorpe, Alós) d'incansable bellesa,
jo que sóc d'on s'acaba la terra i el mar
és un vast horitzó travessat de gavines,
visc en vetlla exhumant antics mots que han omplert
de vivor i de sentit el sec sòl d'una pàtria.

He provat de cantar la grandesa del cel
estelat sobre els cims poderosos d'Esterri,
però s'alcen esquius durs presagis que parlen
d'altres terres i gent de petjada mesquina
que conjuren la neu i fan ploure tristesa.

Cridaners danyadors, no coneixen els marges
d'on s'enfanga el senderi i s'esfondra el somriure.
Paridors d'escorpins, reus de femta i zitzània,
ens agrisen la veu i agredeixen els llocs
seculars que han perdut la ufanor i l'alegria.
Serem fills maleïts de l'oprobi i l'ultratge?

Terra nostra i mortal, terra aspriva i calenta,
la llavor de l'orgull farà viure salvats
tots els símbols que el temps ha gravat en la pedra.

Abocat a un demà d'incertesa i neguit
(vagi on vagi em lacera el record de les Illes),
com els homes primers quan van descobrir el foc,
ara veig que la vida és només en el buit
univers del no-res un miratge i esguard
fascinat en la nit la claror del poema.

Autor: common.nocontent
Indret: Son Bou (Alaior)

Obituari

Poople change and smile, but the agony abides

T. S. Eliot

He anat a caminar pel camp fins a Son Bou

i he vist els trencs solcant l'enfront de Llucalquelba

Sota un cel generós perfumat de llentrisca

les figueres lliuraven en terra ses fruits

Pel barranc verd d'Es Bec entre Ses Canessies

Son Botet dava a un mar d'un profund blau turquesa

Desterrades les aus orfe d'antigues dunes

jo em pensava gelós que el paisatge era nostre

dins les síquies la gent llença llaunes i fems

Ara em tanc en la nit de Sa Rocassa i cant

amb amor tot allò que perviu d'aquesta illa

explotada que estim amb dolor de fill pària

Ja no hi ha vellmarins als penyals de Fornells

S'omplen totes les cales de bars i de murs

La llum grega es tenyeix de renous asfaltats

L'idioma en què escric no l'entenen ni els morts.