Viena Edicions (Barcelona), 2002
Carrer dels Sastres núm. 12
Us trepitjo amb recel, velles llambordes.
Voreres esmolades pel rellent
i tantes pluges i hores adormides.
Records d'infant, d'adolescent perdut,
trasbalsat pel neguit d'incertes fites.
Amb vels als ulls et veig, carrer dels Sastres,
des d'un angle recòndit de tendresa,
i no goso espolsar els records que em cremen.
Avui, que ja sóc gran, passo el llindar
d'aquell portal antic que fou refugi
de tantes pors i dies sense rostre.
Pujo corrents fins al segon replà
i crido: mare!
La vall d'en Bas
Aquesta vall, que ara veig verda,
no la toqueu, si no és per estimar-la.
Josep Piera
Aquesta vall, la meva vall,
és més que tot un paradís on viuen
i somiegen tots els verds i blaus
de les muntanyes que l'abracen.
Aquesta vall, amb messes d'or i pluges,
conreus de blat de moro, on cada estiu
el sol festeja amb els colors del vespre
i amb el silenci dels matins,
quan s'enlluerna el Puigsacalm amb fletxes
de llum ataronjada. Aquesta vall,
la meva vall, si us plau, no proveu mai
de corferir-la amb orbes arrogàncies.
Si us plau, deixeu que hi dormi en pau
la llum de cada dia.
Passeu-hi a poc a poc, amb reverència.
Satureu-vos els ulls amb els miralls
de la tarda. La nostra vall ens crida:
Estimeu-me!
Estimem-la. Que no es trenqui.
Que no ens la trenquin!