Consell de Mallorca (Palma), 2002
Tractus
Senyor, que heu vermat de tendres
les flames de l'alegria
a la joventut de Cèlia!...
Senyor, si ens haveu fet lliures
de veure la nostra Cèlia,
foc, en cendra convertida;
vullau donar-nos consol
fent-nos viure la mentida
que ens nega la seva mort:
benamada morta viva,
esperam el teu retorn
d'una cèlica Almeria.
Final d'estiu
Se ret el silenci, el vent de tardor,
senyora és del port la malencolia,
la mar queda morta quan marxa l'amor
enfront de la mar, la gran pena mia.
Oh buidor immens de l'amor d'un dia,
xuclat, sense cura, com vas de licor
de menta o taronja, que alegre encenia
de llavis a galtes, roses de rubor.
Mes, ja restam sols... els pins són xipresos:
ni veles, ni crit, ni rialles, ni besos...
Sols a contrallum, lluny se difumina
l'estela sonora, del cotxe, en marxar
-nígul blau, de pols, colònia i benzina-
que pobla la pena del meu cor i la mar.
Karin
Que prest s'acaba l'estiu,
l'estiu tot just començat.
Grisos als pins i a les algues.
-Maître, a quina hora se'n va?
Donau-li al peu de l'andana
el bitllet d'un vell galant
que ha seguit ses aventures
al nigth club i vora el mar.
Adéu, Karin, olivarda,
fresca de serena i sal,
esvelta de les batalles
que no tenen treva mai...
I que prest l'estiu s'acaba
sobre l'arena i el bar:
Karin, d'escuma, ja marxa
i a la Cala tots quedam,
Maître, amb un regust de ruda
que el parfait amour lilà
no esborra. Jo sé que vós
sou discret. Ningú sabrà
si destravau aquests llavis
de ministre oriental
que deia la carta aquella
que vós, amb el viu punyal
de llum, robàreu, golós
poc abans de fer-la a mans.
Jo sé que aquell i aquell altre.
el danès, l'italià,
l'estudiant de Salamanca,
el saliner illetrat,
tots quedaren amb les ganes
i amb els lloms aclivellats.
Però el francès de la barba.
decadent i teatral,
el francès, tan poca cosa,
ai, Maître se n'emportà
calenta com les cigales
la blava rosa de sang?
Quina enveja, Karin dura,
tan de cera pel gaulois.
Que prest s'acaba l'estiu
ara que Karin se'n va,
transparent com la medusa
i encesa com el coral.
Boires d'hivern a la Cala,
a l'estiu just encetat.
Donau-li per despedida (benanada)
a Karin aquest romanç
que signa amb el vell pseudònim
un Bradomin de Cap Blanc.
A la Mare de Déu de Cura en la seva coronació
Com gra de xeixa madura
al mig del call de la mà,
oh, Mare de Déu de Cura!
de puntes damunt el Pla,
vigilau tota la terra
mallorquina: sementeres,
la mar fruitera, la serra,
les masies i els cloquers.
Mallorca gran i petita,
Madona petita i gran,
dins el vostre cor habita,
amb els fruits i dons que es fan
un en Vós, imatge breu,
que avui d'amor coronam.
Les perfeccions de Déu
es lliguen a un sol ram.
Infinit d'amor, a Cura.
Tot un graner a un sol gra,
un gra de xeixa madura
al mig del call de la mà.