Pagès editors (Lleida), 2009
Pots evocar el gris de les olives
o una agra olor de ruda amb papallones
i el zumzumeig constant de les cigales.
La bola de taronja i foc, immensa,
incendiava el mar. La gran planura
esdevenia asfalt vermell on l'aire
semblava fer, d'aquell instant immòbil,
la plenitud d'un so, l'eternitat.
Allí el silenci era la imminència
de l'inefable, en lluita declarada
contra el suau vibrar de les marjades
dins una simfonia de verdura.
El pas tranquil i seré de la llum
gravava, immòbil, formes i colors
abans de caure rere l'horitzó
on lentament el mar els devorava.