Avui - 0 - Barcelona
Aquest agost he tornat uns dies al Prats, de Caldes de Malavella, fugint de l'atuïdora xafogor de Barcelona. Hi he retrobat amics i coneguts amb un any més a les cames i a les artèries, que "el temps que fuig" –com diu el bell poema del recordat Tomàs Garcés– deixa més feixugues i embussades. Per pal·liar-ne els efectes, els vells busquem al balneari les condicions que ens permetin passar el tràngol sense sentir-nos destorb per a ningú. Respirar l'aire incontaminat a l'ombra dels arbres d'un acollidor jardí adaptat a la lectura tranquil·la i a la conversa estimulant; una alimentació adient, un personal de servei afable i competent, remullar-se en aigües termals o fer una becaina a la gandula són pal·liatius a les xacres de la senectut, causa d'hipocondria que indueix, a qui en pateix, a renunciar a les poques satisfaccions d'octogenaris i nonagenaris com els que s'organitzen un estiueig auster i reparador.