Editorial Moll (Palma), 1997
Lo darrer soldat (fragment)
Rompent l'espessa boira que el temps futur amaga,
ja mir en ma esperança los segles venidors,
i veig que tots menyspreen de mort eixa nissaga,
en l'univers no alcen vençuts ni vencedors!
Veig segles que condemnen lo dret de les panteres,
lo dret de força bruta, lo dret de los guerrers,
lo dret que deixa els homos confosos amb les feres,
tapant després sa afronta de glòria amb los llorers.
Vinclant baix de sa infàmia i el pes de sa armadura,
de lo darrer exèrcit veig ja el darrer soldat;
tot l'odi de cent races, lo dol i l'amargura
de tots los passats segles, passeja el malanat!
Cansat, no trob una ombra, camina que camina,
del déu de les desgràcies aquest n'és fer romeu,
la terra va trescant-ne ruïna per ruïna;
sols té sang per beguda, sols en fossars s'asseu.
sols cull en sa carrera la befa de los pobles,
d'ossams i de misèries troba arcs en son camí;
cercant sa negra tomba, li cauen arrels nobles,
i el món sense desfresses ja veu son vell botxí.
Vinclant baix de sa infàmia i el pes de sa armadura,
de lo darrer exèrcit mor ja el darrer soldat;
i l'odi de cent races, lo dol i l'amargura,
rossega a son sepulcre, nasquent la llibertat!