Edicions Proa - 2001 - Barcelona
Llorenç i Miquel Villalonga somniaven uns orígens aristocràtics per a la seva família. Per a ells, comptava més el prestigi que la riquesa. Per això idealitzaven l'alqueria de Tofla que una branca de la família paterna posseïa des de feia segles. Creien en la possibilitat de pertànyer a un dels casals que, després de la conquesta de Mallorca, varen rebre terres de mans del vescomte de Bearn, entre les quals figura el llinatge Villalonga. Llorenç i Miquel Villalonga imaginaven que les terres de Tofla, la qual pràcticament no coneixien, constituïen el reialme dels seus avantpassats aristòcrates. Aquests, segons els dos germans escriptors, eren batlles reials i podien administrar justícia. Aquesta idea d'uns senyors rurals que mantenien un gran poder sobre la resta del poble serà utilitzada a Bearn o la sala de les nines en presentar-nos el personatge de don Toni, que castiga els seus criats i àdhuc imposa la seva voluntat al sacerdot del poble.
Tofla es trobava al terme municipal d'Alaró, tocant els límits de Binissalem i de Lloseta. El nom significa "terres argiloses". Estava formada per tres possessions: can Sec, can Jeroni i can Negret. Únicament can sec va pertànyer a una branca de la família Villalonga, fins que els anys seixanta Antoni Armengol, un cosí en segon grau del nostre escriptor, la va vendre. Aleshores fou quan Llorenç, en escorcollar l'arxiu familiar, descobrí que Tofla no havia arribat a la seva família mitjançant cap donació reial; sinó que el 1484 Joanot Villalonga l'havia comprada. Per tant, Llorenç Villalonga en plena maduresa veu com s'esvaeix el seu antic somni de pertànyer a un llinatge d'arrels senyorials. Aquest serà el tema d'"El llumí", un dels seus millors relats breus.