La Busca (Barcelona), 2007
Quan plovia, tots els que de dia recorrien el mercat de la Boqueria i els carrers veïns —plens de petits comerços del ram de l'alimentació— a la recerca de deixalles per menjar o a l'aguait de possibles distraccions per part de venedors i clientes, es refugiaven a la Gardunya. Homes i dones, coberts de parracs, es reunien sota la gran teulada amb els seus farcells, a l'entorn de focs de fusta humida que ho omplien tot de fum. En Lluís els mirava triar curosament el contingut d'aquells farcells. Quasi tots portaven, a més, una gran llauna que havia contingut codonyat o tonyina i que ara els servia de plat.
Aquestes reunions, determinades pel mal temps, eren conegudes pels funcionaris de l'Ajuntament, que no trigaven a presentar-se. Embarcaven sense contemplacions, a les seves camionetes grises, tots aquells que no podien escapar i, alhora, les venedores ambulants que trobaven. Sempre hi havia un o altre dels venedors autoritzats que cridava:
—Duru! Duru, que és sevillanu! S'ha de deixar guanyar la vida als que paguen una contribució!
També s'emportaven les estraperlistes que podien. Queia mentrestant la pluja en franges primes i transparents des del ràfec del mercat, i l'olor dolcenca de les taronges macades i amb floridura i l'olor agra dels tomàquets de Canàries fets malbé, es tornaven més intenses, dominaven les altres...